«What is the burgling of a bank to the founding of a bank?» «Què és robar un banc comparat amb fundar un banc?» va deixar escrit Bertolt Brecht. Som incapaç de ser més precís. Ni més concís.
La relació entre els bancs i els clients ha estat sempre desigual. Els bancs han robat, estafat, extorquit i practicat usura amb els clients. No només això. Amb els depòsits dels clients, els bancs especulen, assassinen, provoquen guerres, misèria i fam.
Ens podríem remuntar molt més enrere, però recordem la crisi que va començar el 2008 i que al Regne d'Espanya va culminar amb el rescat de la banca amb una xifra total que se situa entre els 80.000 i els 100.000 milions d'euros.
El desgavell provocat per les aberracions comeses pels bancs espanyols varen significar la creació del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), que amb doblers de tots, va fer-se càrrec d'allò que se'n deia 'actius tòxics'.
No només això. La ruïna de les entitats bancàries (estretament vinculada a l'enriquiment dels seus dirigents) la pagam, encara avui, entre tots.
La pujada del tipus general de l'IVA del 18% al 21% i del reduït del 8% al 10%, l'eliminació de la deducció per compra d'habitatge, la baixada de la prestació d'atur a partir del sisè mes, la reducció del 30% dels regidors en els ajuntaments, i altres 'retallades' són la 'hipoteca' que pagam encara avui.
Si a tot això hi afegim que quan entres a una sucursal bancària, malgrat la retòrica dels eslògans publicitaris, et tracten pitjor que a un delinqüent. I que avui hi ha alternatives als bancs: caixes (les poques que queden), cooperatives de serveis financers...
La pregunta pertinent és: fins quan deixaràs que els bancs se'n riguin de tu?