Avui 12 d’octubre, el dia del Pilar, dia de la Hispanitat, per moltes altres persones dia de la colonització, de les invasions, del genocidi de pobles originaris de les terres americanes. No el volem celebrar, no coincidim gens ni mica amb aquells que mostren orgull per la hispanitat, això és, una llengua, una religió, una cultura menyspreant totes aquelles que mostraven els pobles receptors arreu del continent americà.
He signat un manifest que comença: Nos unimos a las voces de las comunidades indígenas, afros, migrantes, racializadas que gritan al unísono que el 12 de octubre fecha que rememora la invasión de Europa al continente de Abya Yala, no hay nada que celebrar y mucho que reparar. Las invasiones no se celebran,los genocicidios no se celebran,los etnocidios no se celebran, el secuestro y la esclavitud de las personas no se celebran. Antes bien, se reconocen, se acepta la responsabilidad , se pide perdon,y se repara. El trobareu a les xarxes socials.
Continua el manifest alertant de la renovada febre espanyolista de la dreta i l’ultradreta, que han fet declaracions ignominioses com les del Sr. Aznar intentant posar en ridícul el President de Mèxic Sr. Andrés Manuel López Obrador. Declaracions que haurien de fer empegueir-se a tots els representants del partit d’aquest expresident, si tinguessin una mica d’ideologia democràtica i respectuosa amb els pobles, que ells continuen considerant inferiors, mereixedors de ser colonitzats.
Us recoman la lectura de tot el manifest i sobretot, la vostra adhesió. Una mostra d’antifeixisme, de dir les coses pel seu nom, d’exigència de derogació de les lleis injustes com la d’Estrangeria.
Malauradament encara és ben present el racisme en la nostra societat, en el llenguatge, com l’ús de paraules com «sudaca», «panchitos», per qualificar persones migrants que han vingut a treballar aquí. O més usuals com «anar al xinès» per explicar que vas al basar de la barriada, o «a comprar verdura al pakistanès», i no diem al verduler. L’altre dia a una conferència de n’Ana Bueriberi, cap de premsa de l’Associación Afroféminas, organitzada per la Direcció Insular d’Igualtat i Diversitat del Consell de Mallorca que dirigeix na Rosa Cursach, en parlàrem.
Hi ha molts exemples d’aquest ús racista del llenguatge, tan estès que ni en som conscients. Com la paraula mulato en lloc de mestís, quan l’origen d’aquest mot és la mescla d’egua i ase, mula. O usar els diminutius, «negrito», »morito»...com si les persones adultes que tenen la pell negra, o vénen del Magrib, no tinguessin un nom, com nosaltres. No parlem de les persones nascudes aquí, com nosaltres, que tenen la pell negra, com la mateixa conferenciant que ens contava que ja té assimilat el fet que quan coneix una persona li demani «d’on ets?» com si per tenir la pell negra ja implica ser estrangera. Tenim aquí exemples contats per en Guillem d’Efak, o més recentment pel company Guillem Balboa, conseller, per esmentar dues persones ben conegudes.
Vivim temps difícils que ens fan estar molt més atentes i vigilants a l'extensió de les idees racistes, xenòfobes, antidemocràtiques entre moltes persones que amb la presència de VOX a les institucions se senten valentes a dir allò que pensen obertament.
Les esquerres democràtiques, antifeixistes, les persones de bona voluntat respectuoses amb la diversitat de la població mallorquina que ha crescut tant en poc temps, hem de ser valentes i radicals en combatre aquests missatges racistes a qualsevol indret on els escoltem, sigui al bus, al bar, a l’aula, a l’oficina, a la cua del super, a la cua del banc... A les xarxes socials també.
Avui, 12 d’octubre, més que mai reafirmem el nostre compromís per transformar aquesta societat injusta, fem-la més solidària, més igualitària, més democràtica. Més antiracista i respectuosa.