L'independentisme català té les seves arrels en la guerra de Successió. El naixement de l'independentisme català contemporani, però, se sol situar a l'any 1968 amb el naixement del Partit Socialista d'Alliberament Nacional fruit d'una escissió del Front Nacional de Catalunya.
Des d'aleshores, l'independentisme català ha reivindicat l'alliberament de tota la Nació Catalana, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.
L'any 2007 apareixen els primers plantejaments que són, al mateix temps clarament independentistes i reduïts a les fronteres de la Catalunya autonòmica.
El plantejament simplista i reduccionista esdevé, ràpidament, majoritari en la societat del Principat de Catalunya i l'independentisme, sense renunciar a la lluita per l'alliberament de la nació sencera, empren un procés per aconseguir que Catalunya esdevengui un nou Estat independent.
S'aconsegueix organitzar un referèndum d'autodeterminació i guanyar-lo de manera claríssima gràcies a una ciutadania empoderada i determinada. Però, malauradament, als representants polítics d'aquesta majoria social, els hi tremolen les cames i no s'atreveixen a executar els resultats de la votació. I la República declarada no s'implementa.
Els anys posteriors són de terrible repressió dels nacionalistes espanyols contra els republicans catalans. Però també serveixen perquè quedi evidenciat que els Països Catalans han actuat com una nació. Sense la complicitat dels catalans del Nord no s'hagués pogut fer el referèndum i milers de catalans del Sud i de les Balears vàrem ajudar a fer possible el referèndum, vàrem defensar les urnes i ens vàrem mobilitzar en solidaritat amb els nostres germans perseguits per voler la República catalana.
Ara contemplam, amb satisfacció, que l'independentisme català recupera el mapa mental de la Nació sencera.
Les darreres campanyes de l'ANC i el Consell per la República són dos magnífics botons de mostra.