Vist el camí recorregut, ja queda una mica lluny aquella tarda de novembre en què, després d'una reunió a Palma, na Maria Antònia Font, en Joan Francesc López Casasnovas i jo mateix vàrem començar a parlar de la possibilitat d'establir a les Illes Balears una delegació del Consell per la República Catalana a l'estil de la que s'acabava de formar a la Catalunya del Nord. Poc després, juntament amb na Magdalena Gonzàlez i n'Esperança Marí, vàrem posar fil a l'agulla per crear un grup impulsor de l'esmentada delegació del CxR a les Illes Balears, constatant, en primer lloc, que no hi havia cap altra iniciativa similar en marxa. Certament, sabíem que a les Illes Balears hi havia més gent que s'havia afiliat al Consell per la República, però no sabíem ni quants ni qui eren (excepte alguns amics, coneguts i saludats de cadascú de nosaltres). Vàrem creure oportú d'organitzar-nos mínimament perquè la nostra presència al Consell per la República no fos merament nominal i passiva, sinó per convertir aquest cabdal humà en acció a favor de les idees que defensam.
En la situació política actual, la delegació del Consell per la República no podia ser un consell local de les Illes Balears. La raó és ben senzilla: les Balears no ens trobam en el mateix estadi en el procés cap a l'autodeterminació i la independència en què es troba el Principat. Al Parlament de Catalunya hi ha més d'un cinquanta per cent de diputats que defensen la independència del país, mentre que a les nostres illes el percentatge és, evidentment, molt més reduït. Igualment, allà hi ha una majoria social a favor de la independència, tal i com mostren els resultats electorals. A les passades eleccions autonòmiques, el 52% dels votants s'inclinaren per opcions independentistes. Per tant, nosaltres podem ser solidaris amb el Principat, podem posar-nos al seu costat i donar suport en tot allò que puguem, però no som en procés avançat -com s'és allà- cap a la independència. Això no treu, per descomptat, que el nostre objectiu sigui aconseguir l'exercici de l'autodeterminació, a les Illes Balears, amb la finalitat d'independitzar-nos i crear una federació de Països Catalans. Però encara som en un altre punt.
A la Catalunya del Nord, la delegació del Consell per la República ha estat un suport magnífic a l'exili català. Com ho havien estat els catalans del nord de la frontera per a la consecució del Primer d'Octubre: sense ells, per exemple, no hi hauria hagut urnes als col·legis electorals. Actualment, donen cobertura a actuacions públiques de membres del govern català a l'exili dins territori català (miracles de tenir una part de Catalunya que no es troba sota sobirania espanyola).
A les Illes Balears, se'ns planteja de manera immediata una qüestió elemental: volem construir una delegació del Consell per la República, per fer què? Des del meu punt de vista, la resposta té un doble vessant: exterior i interior. En el vessant exterior, l'hem de bastir per expressar i fer efectiva la nostra solidaritat amb el procés cap a la independència de Catalunya. I en l'interior, la delegació ha de servir per crear sinergies entre els sobiranistes, a cada una de les Illes Balears, per tal de fer créixer el sobiranisme entre nosaltres. La delegació del Consell per la República ha d'expandir ideari republicà, a favor de l'autodeterminació i de la independència, entre nosaltres. D'aquesta doble conjunció n'ha de sortir l'acció bàsica i fonamental de la delegació del Consell per la República a les Illes Balears.
Una vegada posat en marxa el procés per constituir la delegació del Consell per la República a les Illes Balears hem sabut algunes coses interessants: per exemple, que hi ha afiliats de totes les illes, que en conjunt sumen prop de cinc-centes persones, que aviat s'és dit. Tenint en compte aquest èxit evident, entenem que encara era més forta la responsabilitat d'organitzar-nos, de donar sortida a les nostres aspiracions i d'influir de manera organitzada en la nostra societat. Se'ns obre davant un camí interessant i difícil alhora, però entenc que no hem de defugir els reptes que tenim plantejats, sinó encarar-los i mirar de resoldre'ls a favor de la nostra societat.