El forn de calç des Rector evidentment no és una cova, però ens serveix per estalviar uns quants paràgrafs d’explicacions. Ara mateix ningú no en sap res, d’aquest forn, i tanmateix ve assenyalat en quasi tots els mapes, amb la particularitat que tots el situen malament, a una mitjana d’un quilòmetre enfora, pel coll des Tords de Calvià.
Amb les coves de vegades passa el mateix, per exemple amb la cova de sa Palla (foto de capçalera)., que segons un estudi toponímic d’Antoni Noguerol és a la mateixa ‘coma de sa Palla’, que als mapes sol aparèixer com a ‘coma de s’Hostalet’, se’n va descriure un tros de cova com a ‘arc de la coma des Clot des Cero’ i l’Arxiduc diu, de manera inequívoca, que és la coma de s’Arc, i és a la Costa d’en Blanes. Alguns mapes també situen la cova de sa Palla un quilòmetre enfora, que pot esser devers la coma des Mussols, on hi ha mitja dotzena de coves més, o una dotzena si comptam les balmes, que també n’hi ha que les posen als mapes, i ves a saber quantes més, amagades per la garriga espessa.
Si el forn des Rector, que es veu amb els mapes de fotografia aèria, no el troben els que fan mapes, com saben on són les coves? I és que aquesta és una altra: es pot estar damunt una cova i no veure-la, o pot estar deu metres cap a... ves a saber, darrera un coscoll ben gros i espès. Adesiara es tracta de terreny abrupte, bonyarrut i “brut” de mates –puaj!– d’això que traveles a cada passa. Si el mapa te dona un error d’un quilòmetre quadrat, per a què serveix el mapa? I ja que hi som, cal posar totes les coves al mapa? Hi caben?
No, no hi caben. Aleshores els responsables del mapes haurien de tenir un criteri per seleccionar quines coves són, o han estat, un referent històric, popular, geogràfic o quelcom semblant, i deixar fer els forats que no són d’interès general o que mai no trobaries pel teu compte, suposant que te fes falta.
També cal aclarir que hi ha tot tipus de mapes: petits i grossos (o d’escala petita i grossa), generals i especialitzats, molts per iniciativa privada i no diguem ja si són de voluntariat. A internet hi ha una nova generació de mapes que s’estiren tot quan vulguis i aquí sí, que hi cabrien totes les coves, almenys en una capa opcional. El que segurament ja sabíem és que també hi ha tot tipus de coves, grosses i petites, però sobretot l’entrada, que es pot veure de molt lluny o d’enlloc. Per tot plegat només excepcionalment mencionarem algun mapa en particular. Tampoc no som ningú per a dir el que ha de fer ningú.
La primera excepció són els mapes de l’IDEIB, que ja que són els públics i ens toquen més prop, en podem opinar i començarem donant l’enhorabona pel magnífic treball desenvolupat. És el cas paradigmàtic que hi ha un abans i un després. Però... També hi ha perons. Molts topònims apareixen per duplicat i en canviar d’escala es belluguen. Si és un torrent llarg o una cala així mateix l’endevines, però una cova?
Un altre tema, per no dir caos, és la nomenclatura de les coves. Entre Son Quint i Son Anglada Mascaró Pasarius assenyala mitja dotzena de coves, El grup EME, el de Palau i Camps que parlàvem fa dos mesos hi va topografiar una sèrie de coves, la tropa de l’Endins (la revista dels espeleòlegs de fa deu anys) també va destacar una sèrie de coves per allà i, ara ve ‘lo bo’: no coincideixen, no sabem si les coves o només els noms. No sabem si tot està foradat i cadascú tria els forats que vol o és que cada generació, tant d’habitants com d’espeleòlegs, troba uns noms, els adjudiquen a un forat, es publiquen i ja està. També hi ha mapes que tenen uns quants noms per a cada balma i sinònims trencaclosques, a part dels habituals ‘cova d’ets Ossos’, ‘cova des Coloms’, cova/coveta/balma/forat de sa cabra...
O potser també amb les coves això de ‘topònim’ no s’acaba d’ajustar i seria més aclaridor “n’hi-ha-que-li-diuen”. El que en la recopilació toponímica de Noguerol apareix com a ‘cova Negra’ sembla la mateixa ‘cova Gegant’ de la tropa de l’Endins, i la mateixa cosa que els escaladors joves li diuen “El Museo”. Això és una cova de boca enorme (es veu de Palma Nova?), tot i que l’aproximació, efectivament, és més per a escaladors que per a turistes beguts. Després hi ha contarelles atribuïdes a aquella cova on Sant Pere hi va perdre les sandàlies, però... segur que és aquella? Si els noms ballen com poden estar segurs del forat? En tot cas falta un bon estudi per posar orde a tot això, o unes normes per respectar la primera publicació. Supòs que una classificació linneana deu esser massa demanar.
Si amb tot aquest carroportal encara tens la xiripa de trobar la cova que cerques, no hi entrassis per res del món: primer has d’anar a demanar permís a la Conselleria, al propietari –el cerques, és el teu problema–, comprovar que no violes cap llei “de protecció”, assegura’t que no n’hi ha de noves –en volen fer més!–, demana a la federació si te falta cap paper i, sobretot, procura no dir-ho a ningú, que si després hi vol anar altra gent encara te donaran la culpa de què s’hagin tancat els camins. Una darrera opció és esperar que facin una gimcana multitudinària autoritzada per la Conselleria que passi per la cova.