A diferència de la immensa majoria dels que es reclamen públicament com a 'constitucionalistes', un servidor sí que ha llegit el text constitucional espanyol del 1978. Amb deteniment i en vàries ocasions.
La qual cosa em serveix per afirmar amb rotunditat que si molts d'aquests autodenominats constitucionalistes haguessin passat dels vuit primers articles, és molt probable que s'ho repensassin això de considerar la Constitució espanyola com un text sagrat. Sobretot perquè no el compleixen, ni a prop fer-s'hi.
Tanmateix, tot i que té bastants d'articles que ja ens aniria molt bé que es complissin, les persones demòcrates i pacifistes no podem avalar en cap cas una Constitució espanyola que consagra la desigualtat i imposa valors antidemocràtics, masclistes i violents.
La Constitució espanyola és antidemocràtica i pro-violència, ja que encarrega a l'exèrcit la defensa de la «unitat» i la «independència» d'Espanya. Consagra, també, la desigualtat, ja que atorga al rei d'Espanya uns privilegis que nega a la resta. La Constitució espanyola també és masclista, ja que posa per davant els mascles a l'hora de ser cap d'Estat.
Si a tot això hi afegim que en nom de la Constitució espanyola es persegueix artistes pel contingut de les seves creacions; s'empresona i es persegueix demòcrates que pretenen donar la veu al poble; es practica l'apartheid lingüístic contra el català, el gallec i el basc; s'imposa violentament el castellà; es prohibeix l'aprofundiment de relacions entre territoris germans de llengua catalana i es privilegia les armes per damunt de les urnes, és evident que als qui defensam un valors de Democràcia i no-violència no ens queda més remei que oposar-nos a aquesta Constitució.