Al covid (virus) i a la covid (malaltia) li passa el mateix o semblant que al volcà de la Palma. A estones sembla que s’atura o que afluixa la seva activitat i després reviscola i treu foc per boques noves que escupen lava que sol arribar a la mar. El covid semblava vençut, tothom s’anava organitzant com si res fos passat i ha tornat a reviscolar. Augmenten els contagiats, augmenten els hospitalitzats, augmenten els ingressats a les uvis i augmenten els morts diaris. Però ara s’hi ha afegit un fenomen nou, que és l’augment de casos a les escoles. Si les altres reviscolades (onades o ones) s’anaven controlant de manera bastant unificada i controlada, ara, a les escoles el desordre és brutal. No existeix un protocol comú, aules confinades, aules tancades, aules amb manca d’alumnat, professors amb PCR, professors sense PCR, mestres sense alumnes obligats a anar al centre, cap mirament per a les persones de risc, tothom actua com Pilats, només es dediquen a rentar-se les mans. Es veu que deu faltar la mà d’aquests de dretes, que són tan llestos. Són aquests que diuen que amb ells tot s’hauria arreglat. Les butxaques les tendrien ben plenes segurament.
Aquesta setmana ha quedat ben demostrat la frase que circula per les xarxes socials: Només podrem salvar la llengua si ens convertim en estat independent. La frase no sé si és igual, però vol dir això. Ah, la llengua és la catalana, no la que diuen els polítics i periodistes espanyols, que la llengua perseguida és la castellana. No crec que s’ho creguin, però els convé dir-ho, perquè el que volen és atacar de qualsevol manera, el poble català. Aquesta setmana ha estat un escàndol. Els titulars dels diaris i les tertúlies feien por. Vos imaginau uns tertulians, el moderador dels quals els ha demanat. Què vos pareix que els catalans persegueixin un nin de 5 anys perquè vol fer un 25% dels seus estudis en castellà? I què vos sembla que l’hagin volgut pedregar? Ja vos podeu imaginar les contestacions dels tertulians i de qualsevol persona que tengui el cap sobre les espatles i que el seu cervell funcioni una mica. A cap tertúlia hi ha gent amb coneixement del que està passant, perquè a les ràdios catalanes, tertulians que bravegen de ser catalanistes, també n’amollen cada una que demostra la seva ignorància. Ningú no vol posar remei a la qüestió ni els que estan ben informats ni els que no hi estan, que són majoria.
Avui he pogut sentir un castellanoparlant que difonia el seu missatge, també participant a una tertúlia i que deia amb molta vehemència que els catalans tenen dret a ser ensenyats en la seva llengua materna, que ell no dubtava ni un segon que era el català, per tant, que els catalans tenien dret a rebre l’ensenyament en català. Era un llumeneret blau en un desert obscur i inhòspit, però existeix i ho hem d’agrair, que n’hi hagi algun que s’hagi informat i ens entengui.
Què és el que passa en realitat? Des de fa unes desenes d’anys al Principat de Catalunya tenen legislat que es pot fer ensenyament en català, en realitat només s’ha fet en pocs centres. Els resultats són els que són. Tot l’alumnat aprèn les dues llengües, però tot l’alumnat se relaciona usant el castellà. El fruit de la mesura no ha estat el que corresponia perquè no s’ha fet així com calia. Mentre això passava, des de la Messeta sempre s’ha atacat aquest sistema d’ensenyament, al qual han anomenat equivocadament, immersió lingüística. He explicat manta vegades que el que s’ha de fer és ensenyar en català i que la immersió lingüística és una tècnica didàctica per rebre alumnat que ha arribat recentment i no coneix en absolut la llengua catalana. Aquesta és la situació en el moment actual, però sempre n’hi ha, gent que viu entre la societat catalana que odia el català, o gent que pertany a partits que tenen la missió d’actuar per eliminar el català i que actuen com en temps de la dictadura. Una manera de fer-ho és eliminar àmbits d’ús del català. Si el català té la possibilitat de tenir un àmbit d’ús a l’escola s’ha de suprimir. Si no es pot fer de manera total, idò es farà reduint l’àmbit d’ús, primer un 25%, després el 50% i finalment arribaria l’eliminació total, eliminació que arribaria solament restant aquest 25% legislat pel jutges espanyolistes. Què ha passat doncs?
Que a una escola on teòricament i legalment es feia l’ensenyament en català amb la conformitat de tota la comunitat escolar, pares i mares inclosos, hi arriba un alumne els pares del qual odien el català i que no volen que el seu fill rebi l’ensenyament en aquesta llengua. Així que s’assessoren i duen la qüestió als tribunals. Què passa amb la sentència dels jutges espanyolistes? Que dictaminen que s’ha de fer un 25% d’ensenyament en castellà. Què significa això? Que si a la classe hi ha 20 alumnes, 19 dels quals estan d’acord a fer l’ensenyament en català, ara, per mor de l’odi d’uns pares i de la mà opressora dels jutges espanyols, hauran de fer tots l’ensenyament en castellà d’alguna o algunes matèries a més de l’ensenyament en aquesta llengua. Per això a algú se li ha ocorregut dir que faci les classes en castellà tot sol aquest nin, i a algú altre se li ha ocorregut dir que haurien d’anar a protestar davant la casa dels pares d’aquest nin. Això ha estat l’únic que han valorat els opinadors i mitjans de comunicació espanyols. Pobre nin de 5 anys que se’l priva de l’ensenyament en castellà per mor d’uns catalans endimoniats! Com pot ser això? I tot són expressions de malvolença i odi cap al poble català, que es porta tan malament amb un nin de 5 anys.
El castellanoparlant ha defensat l’ensenyament en català dels catalans, sense conèixer que està ple d’invasors, de colonitzadors i de traïdors. Tampoc no sap que l’argument de la llengua materna es va superar fa més de trenta anys amb el de llengua territorial, ja que al Principat hi ha més de dues-centes llengües maternes. Tota la vida dedicat a defensar el català i això demostra que ens trobam al principi. Quina llàstima! Només es podrà solucionar amb un estat propi i vigilant els d’ERC, que tenen alguna idea molt equivocada.
És ben hora que els espanyols sàpiguen que els catalans no es dediquen a pedregar infants de 5 anys ni de qualsevol edat.