De l'enrenou provocat pel tenista serbi Novak Djokovic i Federació de Tenis, organitzadora de l'Open d'Austràlia i del xoc d'interessos i arguments entre l'esportista i el Govern australià, se'n deriven debats molt interessants.
El Govern australià mantenia detingut, des de dijous passat, el tenista a Melbourne després de revocar-li el visat, ja que no ha pogut acreditar que estigui vacunat contra la Covid-19.
Des que va esclatar la pandèmia, s'ha accentuat el debat, que ja venia de molt abans, sobre fins on podem retallar la llibertat per garantir la seguretat.
El debat és transcendental i cal abordar-lo des de molts punts de vista i amb una profunditat i abast que no gaudim en aquest modest racó.
Hi ha, però, un detall del cas Djokovic a Austràlia que ens ha cridat l'atenció.
Un jutge australià ha decidit, aquest dilluns, deixar en llibertat el tenista i, per tant, després de guanyar la batalla judicial, el serbi és més a prop de disputar l'Open d'Austràlia, que comença la setmana vinent.
Però la darrera paraula no la té el jutge. El Govern australià, concretament el ministeri d'Immigració, podria acabar cancel·lant el visat de Djokovic.
Des de la nostra visió de súbdits (a la força) d'un Regne en qual els jutges acaben decidint sobre qüestions polítiques, o sobre aspectes pedagògics o sobre mesures sanitàries, no deixa de resultar ben interessant i positiu que qui tengui la darrera paraula sigui un polític i no un jutge.
Com a mínim mentre els polítics siguin elegibles per la ciutadania i els jutges, no.