Arribam en el moment just. Tard seria si l'edifici d'apartaments de luxe que es projecta en el solar de la Casa del Poble de Palma s'hagués construït, si les veïnades no s'haguessin presentat com a part interessada del projecte interposant un recurs a la Llicència d'Obra. Faríem tard en una societat que hagués renunciat a defensar la funció pública i el bé comú, o si ens haguéssim oblidat del que significaven les Cases del Poble i miràssim cap a una altra banda.
Arribam en el moment just. Avui tenim una llei autonòmica de memòria, la 2/2018, que ens dona eines per a protegir el solar i per a construir-hi un equipament social. Tenim els partits que varen impulsar la llei de Memòria governant les institucions públiques. Aquestes van des de l'ajuntament de Palma al consell de Ministres de l'Estat, passant pel Consell de Mallorca i el Govern. Ens diuen que ja està en mans privades i no hi ha res a fer, però les nostres institucions tenen capacitat de negociar amb la propietat actual amb eines que un particular no té, dins el marc de la llei de patrimoni i la llei de memòria, existeix la capacitat d'expropiar o plantejar una permuta del solar, millorar les condicions d'edificació amb una exempció, etc.
Tenim una feina d'investigació produïda en els darrers anys que ha omplert el buit que hi havia i ens interpel·la des del present. A la il·lustració que acompanya aquest text hi tenim les jornades de l'any 2014 que donaren lloc a dues publicacions: ‘Les arquitectures de la Casa del Poble de Palma’ de Josep Quetglas (2015) i ‘La Casa del Poble i el moviment obrer a Mallorca’ coordinat per David Ginard (2016). Ambdues publicacions ens parlem d'una societat illenca travessada pels conflictes socials que intenta organitzar-se malgrat les contradiccions que ha d'afrontar.
Tot aquest capital s'ha generat després de la venda del solar per part del Ministeri de Treball a uns empresaris mallorquins i ens ha preparat per arribar al moment on som ara; on un grup de gent, ja sigui des de la lluita veïnal per frenar la gentrificació i la turistització de Ciutat o des de la voluntat de preservar la memòria de l'afany de lucre d'un fons d'inversió, ens hem organitzat entorn dels Amics de la Casa del Poble.
Les Cases del Poble varen néixer com a eines per a millorar les condicions de vida dels treballadors, no per empitjorar-les. La construcció d'habitatges de luxe contribueix a expulsar fora del barri a les veïnades i veïnats amb menys recursos. Cal recuperar la fraternitat, cal protegir als més vulnerables, recuperem la Casa del Poble.