La caça forma part de la humanitat des del minut zero. Els seus orígens ancestrals fan que sigui una activitat de gran tradició. És evident que, com tot, la caça també evoluciona. Hi ha una ordenació de la caça que marca les peces que es poden caçar, les èpoques de l'any, les condicions de com s'ha de fer i un llarg etcètera. Els organismes internacionals i la pròpia normativa veuen la caça sostenible com un instrument per mantenir la biodiversitat. A més la caça és un dels grans motors de manteniment de fora vila, de les finques rústiques, moltes finques tenen un complement de renda gràcies a la caça que si no existís possiblement generaria que la finca fos abandonada. Els caçadors són gestors del territori.
El problema és que hi ha una mentalitat molt urbana que no entén ni vol entendre el món rural i que pretén aplicar uns paràmetres que res tenen a veure amb la tradició i amb la gestió real del camp. Una mentalitat que per activa o per passiva acaba criminalitzant als operadors actuals d'aquest àmbit no urbà, es diguin aquests operadors caçadors, ramaders, pastors... Es genera la sensació que aquests operadors no estimen i no cuiden els animals quan resulta evident que qui més estima els seus cans i qui més interessat està en que estiguin sans i bons són els propis caçadors.
Tot això té sentit recordar-ho i comentar-ho perquè el 18 de febrer passat el Consell de Ministres va aprovar un avantprojecte de llei de benestar animal que en el fons és un atac a la caça. Sense prohibir-la directament, no tenen prou coratge, pretenen establir tal cúmul de requisits, condicions i burocràcia que això tengui com a resultat la reducció i minva d'aquesta activitat, per no dir la seva desaparició.
Aquesta norma però, a més de ser un atac a la caça, és un atac a l'autogovern de les Illes Balears perquè d'acord amb l'estat autonòmic la caça, la ramederia, l'agricultura són competències exclussives de Balears. Que un subjecte de Madrid hagi de dir als nostres caçadors com han de tenir els cans, si els poden fer criar o no, resulta una caricatura de la incomprensió del que significa poder fer polítiques pròpies per les comunitats. Haurien de ser els consells insulars els que fixassin la política de caça adaptant-la a les singularitats de cada illa i no un il·luminat de Madrid.
Resulta decebedor veure la poca reacció i poca contundència del Govern Balear davant aquestes operacions fetes pel govern de l'estat per buidar de contingut les potestats que ens corresponen. Ni podem acceptar la criminalització de la caça, ni podem acceptar el desaporderament del nostre autogovern.
Josep Melia Ques
Diputat del Pi-Proposta per les Illes Balears