Les Illes Balears varen accedir a l'autonomia política l'any 1983 amb l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia. Això significa que l'any que ve es compliran 40 anys de règim autonòmic que, evidentment, no ha tengut els resultats esperats.
Durant els 40 anys de règim autonòmic no s'ha assolit una autonomia política real, com a molt s'ha desenvolupat una certa descentralització de la gestió. Tampoc no s'ha reduït l'espoliació fiscal que pateixen les Illes Balears, que continuen tenint números d'autèntica colònia. Les institucions autonòmiques no han servit per garantir la protecció del territori, que ha continuat sent depredat de manera intensiva i extensiva. Un altre dels grans objectius que havien de garantir les institucions pròpies, l'especial protecció de la nostra llengua, no s'ha executat amb la mínima intensitat necessària, a vegades per manca de pressupost i massa vegades per manca de voluntat política de fer-ho.
El proper curs polític vendrà marcat per les eleccions municipals i autonòmiques de la Primavera que ve. Seria bo i ben necessari que també fos marcat pel debat sobre el balanç d'aquest 40 anys d'Estatut d'autonomia.
També cal posar de relleu que la majoria d'habitants actuals de les Illes Balears, no hi eren fa 40 anys. Entre d'altres coses perquè la població s'ha duplicat durant aquestes darreres quatre dècades.
El mes d'octubre de l'any que ve és previsible que a Europa hi hagi diversos referèndums i consultes populars per canviar els estatus polítics d'alguns territoris: independència d'Escòcia, reunificació d'Irlanda, Euskal Herria, Catalunya...
Seria un gran moment per plantejar consultes populars, organitzades per les institucions o per la societat civil, en les quals Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera decidesquin lliurement quin nou estatus polític han de tenir.