I l’estiu que mai no s’acaba. Dura tant com el feixisme, que tampoc mai no s’acaba. Algú dirà: tu, tu, tu, tu… ets el feixista! I què voleu que us digui? Que l’estiu també s’acabarà. I els feixistes s’hauran de preparar per entrar en hivernació. A veure si quan es desperten han travessat la revolució, sense reformes, però amb moltes qualitats humanes i de reconeixement dels altres. Dels diferents, dels especials, dels tarats… i dels intel·ligents. Avui és l’11 de setembre. Els catalans celebram la diada. N’hi ha que diuen que som l’únic poble del món que celebram una derrota. En part tenen raó, ja que som un dels pobles del món. Celebram la lluita acarnissada que vàrem tenir per aconseguir conservar els nostres drets, la nostra llibertat, la que ens robaren els borbons per dret de conquesta,,, i que continuarem lluitant per aconseguir aquesta llibertat i aquests drets que ens varen arrabassar. Drets que un estat no democràtic no ens vol retornar. Per aquest motiu no ens quedarà més remei que declarar la nostra independència d’un estat autoritari, un estat que només ens vol per explotar-nos. Hem de superar Escòcia, que ara plora la seva reina. Sort que el monarca espanyol no té palaus a casa nostra per poder viure-hi a l’ample. El monarca espanyol tot seriós diu que té molt de dolor i molt de pesar perquè s’ha mort la reina britànica. Nosaltres als anglesos l’únic que els podem retreure és que no fossin estat capaços de defensar-nos a principi del segle XVIII, davant dels espanyols i els francesos. Avui fos estat un gran dia si haguéssim pogut celebrar la victòria, però no ens queda més remei que celebrar la memòria, que no hem perdut, i que significa que continuarem demanant que se’ns retornin els nostres drets, i si no és així ens els haurem d’aglapir pel nostre compte.
Sort que el president del Principat, Aragonès, per cert d’ERC, ha declarat i assegurat que tornarem a votar si volem o no la independència. El dia que els espanyols tenguin assegurada la victòria al seu favor, aquest dia ens deixaran votar. Per tant, haurem de vigilar que això no pugui ocórrer. Mentre la reina britànica embalsamada recorre Anglaterra d’aquí cap allà perquè el poble reti honors a la que massa gent considera la seva padrina.
A Espanya, la darrera reforma de la Seguretat Social castiga l’anticipació de les jubilacions i pretén que la jubilació s’obtengui amb 67 anys o en una edat propera; en canvi manté 24.030 prejubilacions en els ministeris de Defensa i Interior. El cost previst el 2022 és de 908,7 milions d’euros, i això es fa des de fa 40 anys. Primer va passar a Defensa i a poc a poc s’hi va afegir el personal d’Interior. Forma part de la lletra menuda dels Pressuposts Generals que cap Govern s’ha atrevit a revisar. El Govern gasta 114 milions, llogant oficines, quan disposa de 28.000 immobles sense usar. Defensa, en el darrer any, ha augmentat la seva plantilla en més de 4.500 persones, segons dades del registre de personal al servei públic estatal; i el personal d’Interior ha augmentat en més de 2.000. I en aquest moment té convocades noves places, 5.000 per a Interior i 2.000 més per a Defensa. També el Govern de (OTAN NO!) s’ha vist obligat a incrementar la partida pressupostària a l’OTAN i ha hagut d’augmentar la partida pressupostària en Defensa en 1.000 milions… que han d’arribar en els propers anys al 2% del PIB. Això suposarà duplicar la despesa militar respecte de l’actual. Això suposa que serà impossible controlar el dèficit i començar a reduir l’ingent deute públic que té l’estat espanyol.
Defensa, en prejubilacions d’or, gastarà el 2022 uns 572 milions en 13.867 prejubilacions, 13.766 efectius com a personal de reserva més 101 en segona reserva d’oficials generals, amb una percepció mitjana anual de 40.000 euros. Això suposa més de 3.000 euros mensuals.
Aquest personal forma part de l’excedent militar de les plantilles respecte als màxims fixats a l’Exèrcit de Terra, que va posar en marxa el PSOE en la Llei 40 de 1984. Armada i l’Exèrcit de l’Aire en les lleis 8 i 9 de 1986. Aquest personal en alguns casos es va prejubilar amb 40 anys d’edat i fou enviat a casa seva amb el seu sou públic, al qual se li restava el complement de destí, fins a la jubilació. Aquest salari, a més, és compatible amb qualevol altra remuneració d’empreses del sector privat. En molts casos, han estat contractats per companyies relacionades amb la seguretat que facturaven serveis a l’Administracióm Pública. Bé, aquests eren els mètodes franquistes. Ho sé per experiència. He treballat en una empresa d’administratiu i qui la regentava era un oficial d’alta graduació, que estava en servei actiu, i que cobrava a l’empresa un sou més de quatre vegades superior al que cobrava jo com a administratiu. Franquisme, feixisme, fatxisme… un poc de tot.