El feixisme sempre ha estat molt més del plom que de la ploma. Plom per assassinar i terra per soterrar l'assassinat, la violació, la tortura, com si volguessin amagar, com si es pogués fer oblidar la seva pròpia vergonya, com si no la duguessin escrita per sempre a les seves cares.
Analfabets que deixen escrita la seva maldat, la seva rancúnia i la seva ràbia amb tinta de sang... amb bales de plom i odi. El plom contra la ploma.
Però de sobte, la ploma, símbol de les idees que no poden ser assassinades, sorgeix. Ploma de fusta i de somnis encara per escriure.
Sobtadament la ploma de fusta i desig, rebrota i floreix un futur, arrelat en la memòria, de justícia social, feminisme i Llibertat.
I l'Aurora sorgeix. L'Aurora, presagi de llum, sempre retorna, per molt fosca que sigui la nit que l'ha precedit.
Volgueren matar la ploma amb el plom. Volgueren enterrar les idees i l'Aurora, però ignorants com eren, no sabien que l'Aurora i la ploma eren llavor...
Llavor de dignitat. Brots de Justícia. Aurora de Llibertat.