Iniciï aquesta secció mensual -que es publicarà, normalment, la darrera setmana de cada mes- amb una mínima explicació sobre el perquè del títol 'Indicadors amb sifó'.
La definició acadèmica d’indicador [sense que serveixi de precedent, seré, en aquesta ocasió, ortodox] diu que és un conjunt de dades mitjançant les quals hom pot tenir una visió de quina és la situació, ja sigui social, econòmica, cultural, política, ecològica, dels malestars socials, de la salut, de la conflictivitat laboral, de la violència objectiva i/o percebuda, de les desigualtats de gènere, etc.
Empro aquí el terme sifó per a referir-me al dispositiu que serveix per inserir aire o altres gasos en una preparació líquida. Més concretament, em refereixo al sifó de tota la vida amb que s'afegeix carbonat de sodi al licor de palo. El 'palo amb sifó' és, com qualsevol altre bon còctel, més que la mescla del licor i el carbonat de sodi. Té identitat pròpia.
En aquesta secció, s’analitzaran indicadors convencionals, però en afegir-los el sifó de l’anàlisi de la metodologia, la contextualització, i, per què no dir-ho, la perspectiva transformadora, en sortiran anàlisis no convencionals. A tall d’exemple: És una bona noticia el creixement del PIB, malgrat que vagi associat a un escreix de desigualtat, incentivi la crisi climàtica, o sigui conseqüència del bel·licisme?
Per una altra banda, haurem d’emprar, de tant en tant, el que podríem anomenar 'l’estadística popular', és a dir, per aproximar-nos a fenòmens socials dels que no hi ha dades oficialitzades per les institucions publiques ni pel sector privat, emprarem -seguint l’ensenyament del moviment de drets civils afroamericà del segle passat que va haver d'espavilar-se per tenir informacions d’una precària existència negada- dades recollides a peu de carrer. Posem, a tall d’exemple, que, per analitzar l’evolució del risc d’exclusió social, més enllà de les dades del INE contingudes en l’Enquesta de Condicions de Vida, hi posarem el sifó de les dades de, entre d’altres, Càritas, Creu Roja, o del Banc d’Aliments.
Per acabar d’arrodonir-ho, en aquesta secció d''Indicadors amb sifó' escodrinyarem sobre la manca de voluntat política d’avançar de debò en més capacitat d’autogovern en matèria d’indicadors de tota mena. Avanço que em sembla un escàndol que, després de tants anys d’autonomia, no s’hagi posat en marxa un veritable sistema estadístic propi. Val a dir que fer-ho és una facultat legal de les institucions autonòmiques, car l’article 30.32 del vigent Estatut d’Autonomia de les Illes Balears estableix com a competència exclusiva les 'estadístiques d’interès per a la comunitat autònoma', i 'l’organització i gestió d’un sistema estadístic propi'. Ara bé, sembla que per a els governants no és d’interès tenir totes les dades de, posem pel cas, l’INE, per a cada una de les Illes. Menys interès polític han palesat els governs autonòmics en tenir un sistema estadístic propi participat de debò per la societat civil organitzada. Això porta a situacions delirants: A tall d’un altre exemple, la majoria d'indicadors culturals de les Illes Balears (els de cada una de les illes és un OVNI) són d’un anuari del Ministeri d'Educació i Esports Español. El cas de la inexistència de cap organisme autonòmic, insular, o local de demoscòpia és un escàndol majúscul!
Les moltes carències estadístiques d’aquest país són –millor dit, haurien de ser- una qüestió de prioritat política. Cal recordar allò que afirmà el físic i matemàtic britànic, William Thomson Kelvin (1824-1907): «El que no es defineix no es pot mesurar. El que no es mesura, no es pot millorar. El que no es millora, es degrada sempre».
En fi, aquí, a dBalears, analitzarem amb sentit crític la realitat. Parafrasejant un clam ecologista, afirmarem mensualment que «qui estima Mallorca, no oculta la realitat que pateix o gaudeix la seua gent». Altrament dit, en paraules de Maria Aurèlia Capmany, «la veritat necessita ser dita, perquè si no es diu no existeix».