No sé si vos heu fixat que una de les tàctiques que usen les persones que tenen mal cor i males intencions és acusar els altres dels defectes que elles tenen o de les males accions que han comès. I això es veu perfectament en les agrupacions, com són els partits polítics. Pot ser que el partit més corrupte d’un continent acusi els que governen de ser corruptes, o el que més malament hagi governat acusi de mals governants els que governen. També passa en la vida real i és un fet que es pot analitzar en molts de fòrums tertulians. Qui són els que més malament parlen? Per què ho deuen fer així? A vegades més que el que diuen, el que s’ha de fer és pensar per què ho fan. I moltes vegades traureu conclusions sorprenents. Del cas de la bandera en una aula de classe del col·legi La Salle s’ha dit de tot, i moltes vegades dues versions completament contraposades. Uns deien que els alumnes anaven contra la mestra, uns altres que els alumne defensaven la mestra; uns parlaven d’un acte heroic de la mestra, mentre uns altres demanaven que l’expulsassin de l’escola o de la carrera; uns deien que els governants de la Comunitat estaven en contra de la mestra, mentre uns altres que hi estaven completament a favor. Una cosa semblant ha passat amb la ministra de la Igualtat, que si hauria de dimitir, que si havia propiciat una gran llei en defensa de les dones, que si la llei era contrària. Com és possible que els jutges fessin interpretacions favorables als violadors? Per què aquesta llei ho permet? Per què tenim tanta inflació? Per què al mateix temps som l’estat amb menys inflació a Europa? Per què s’havien anunciat pluges per al dissabte passat i va fer un sol per anar de platja? Per acabar aquesta paragrafada parlaré de mi. Tenc alguna mosca collonera vironera que diu que els meus escrits van carregats d’odi. Desafii aquestes mosques que treguin una sola frase dels meus escrits que atiï l’odi, que faci que alguna persona augmenti el seu odi cap a altres. Sempre he intentat demostrar que és una mala acció votar el PP o partits de la dreta extrema, però mai no he escrit perquè els odiïn. També intent demostrar que viuríem molt millor essent independents, però mai no he intentat inculcar el que jo no patesc, és a dir, mai no he intentat inculcar odi a Espanya. Això és obra d’altres.
I ara parlem de la campanya mediàtica contra la professora que no va voler impartir una classe on s’havia posat com a estandard la bandera espanyola. Si analitzam els fets podrem saber qui és que atia l’odi. Una de les persecucions més acarnissades és la del dirigent de Vox a les Illes Balears, Jorge Campos. Les seves acusacions les ha fetes al Parlament Balear, amb un menyspreu total cap a la professora, però hi ha hagut amenaces de mort als portals d’ultradreta com en el que dirigeix Javier Negre, on s’ha publicat el nom de la professora i una foto seva. La docent ha hagut de tancar els seus comptes personals a les xarxes socials de tantes amenaces i insults que ha rebut. Han estat uns quants ultres els que s’han encarregat d’atiar l’odi envers la professora i han anunciat jubilosos el fet quan aquesta havia d’anar tancant els seus comptes personals a les xarxes. S’han comportat com aquells que sense gens de sentit comú es dedicaven a penjar persones a l’oest més salvatge, o com aquells altres que es dedicaven a caçar i matar negres pel sol fet de tenir aquest color la seva pell. La professora no va fer res més que fer complir les normes del col·legi i va demanar permís per actuar així com ho va fer. Esperem que de les investigacions que es duen a terme es descobreixi qui són els que han comès un delicte d’odi.
La propera marató de TV3, aquella que suposa una gran jornada solidària de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals es durà a terme el 18 de desembre, falten 15 dies i ha de servir per recaptar fons per a les malalties càrdio-vasculars. Hi ha indignació perquè s’ha anunciat la presència del castellà en el nou disc, cosa que no havia passat els darrers deu anys. El que sorprèn més és que el tema triat per a cantar-lo en castellà és el que interpreten els concursants d’Eufòria, el concurs d’èxit de TV3. Si a això li afegim que es comencen a penjar cartells a les parets anunciant adreces i llocs on acudir en castellà a Barcelona i que la seva batlessa fa la majoria d’escrits en castellà a Twitter, tendrem un panorama real i no el que indica la gent dretana, anunciant que ja no es pot viure en castellà a Catalunya. Jo afirm que els únics que tenen dificultats per viure en la seva llengua són els catalanoparlants.