És així, a la fi s’ha acabat el mes de desembre nefast per no dir-ho d’una altra manera, respecte a les violències masclistes que assassinen dones i infants, fins i tot aquests abans de néixer. La setmana passada us desitjava Bones Festes i no podia deixar d’esmentar els assassinats a París i les 45 deia en aquell moment, dones assassinades.
Malauradament hem arribat al 31 de desembre amb 11 dones assassinades en el darrer mes de l’any. Això fa que siguin cinquanta, 50! aquest any. S’han encès totes les alarmes. Es demana una acció urgent des del Ministerio de Igualdad, el Ministerio de Interior, el de Justícia... divendres 30 hi va haver una concentració a Manacor amb el lema, No ens morin ens maten! Organitzada per Dones de Llevant, entitat feminista.
És cert que les estadístiques ens diuen que s’ha fet molt, respecte a altres anys: recordem l’any 2008 eren 76 víctimes mortals per violència masclista, i 73 del 2010, les 62 del 2011 o les 60 del 2015, però arribar a una cinquantena el 2022, hem de recordar que perdura el patriarcat, el masclisme en la seva pitjor expressió, l’assassinat.
El darrer article d’enguany ha de ser, un més, dedicat a tantes dones desaparegudes, als seus infants que han quedat orfes, a les seves famílies, amistats, que no poden més que plorar i suportar el dolor de la pèrdua d’una persona estimada.
Ja no tinc paraules per expressar tot allò que ha aparegut a les xarxes socials, als mitjans, en boca del moviment feminista de Mallorca i d’arreu de l’Estat espanyol.
El divendres 30 parlant-ne amb una bona amiga, na Rosa Cursach, em donava les claus que, a parer seu, poden ser el camí per no caure en el pitjor dels pessimismes, per posar fil a l’agulla com a comunitat conscient:
Necessitem una societat conscienciada, amb institucions i administracions amb recursos i coordinades. Insistesc jo en la idea, amb recursos i coordinades, així seran eficaces en l’abordatge de la prevenció i l’atenció a les víctimes.
Aïllar els masclistes i els discursos i partits negacionistes. Diguem NO a aquells que diuen que és «normal» la violència, que no volen recursos públics per atendre les víctimes quan arriben a les institucions, com han fet amb les retallades del govern autonòmic d’Andalusia o Castella i Lleó, o Múrcia de PP-VOX. Cada un dels assassinats ha de ser portada als noticiaris i als mitjans, no pensem que és un succés que mereix un breu de les pàgines interiors.
Vigilem, denunciem, aquells partits polítics que facin electoralisme de la lluita contra la violència masclista, necessitem discursos seriosos, responsables, que transmetin la necessitat de la responsabilitat de tota la ciutadania, de tot el veïnatge, en l’erradicació de la violència com a norma en les relacions humanes.
Faig meves les seves recomanacions i les vull transmetre perquè hem de superar la indignació, la ràbia, el desconsol, el pessimisme per encarar aquest any 2023 que comença.
Un any que el volem sense violències masclistes, sense patriarcat, sense més pèrdues de vides humanes pel fet de ser dones.
Bon any 2023!, amb més coratge i ànims per l’erradicació de la violència masclista, per transformar aquesta societat i fer-la més humana, més igualitària, més justa, en una paraula, més feminista.