Aquest 2023 que tot just ara comença a caminar serà, entre d’altres moltes coses, l’any en que les Illes Balears rebran de l’estat el traspàs de la competència en matèria de costes i litoral. Una competència llargament reivindicada i que està prevista a l’Estatut d’Autonomia de 2007. Perquè no té ni cap ni peus que les decisions sobre les nostres costes i litoral es prenguin des d’un despatx d’un ministeri de Madrid enlloc de prendre’s des d’aquí, sabent de que xerram i del lloc que xerram.
I és que el primer que no hem de perdre de vista que l’estat ha fet una cosa tan revolucionària i extraordinària com és complir una llei orgànica (l’Estatut). Que l’estat estigui 15 anys per complir el mandat legal hauria de ser un escàndol en una democràcia d’alta qualitat, aquí és una concessió a aplaudir al govern central de torn. Un Estatut que, val a dir-ho, en altres previsions es continuarà incomplint sense que l’opinió pública ho consideri una pressa de pèl inacceptable.
En segon lloc les Balears rebran la competència de costes i litoral en unes condicions que deixen molt a desitjar. Per què? Per una banda, perquè l’estat es queda una part dels recursos econòmics que genera la gestió de les costes, concretament es queda els doblers dels canons per les concessions més importants. És a dir, Balears ha de fer la feina però una bona part dels doblers que generi aquesta feina són per l’estat. Per una altra banda, perquè l’estat es reserva bloquejar les decisions més importants que pot adoptar el Govern Balear. És a dir, Balears ha de fer la feina però una bona part de la decisió que generi aquesta feina és per l’estat.
L’autonomia política consisteix en la possibilitat de realitzar polítiques pròpies. Algú entendria que si el Govern vol fer un centre de salut hagués de demanar autorització al govern central???. Si el Govern té la competència en salut és per prendre les decisions que consideri millors, té la capacitat i la responsabilitat de decidir la política de salut, que per exemple inclou elegir on es fa un centre de salut o un hospital. El mateix podríem dir en educació, carreteres, transport terrestre... Resulta però, que en costes i litoral el Govern Balear ha acceptat que les coses no siguin així, ha acceptat una transferència que estableix que les decisions importants només podran tirar endavant si aconsegueixin un informe favorable de l’estat.
Tothom amb dos dits de front veu que les costes i el litoral a les Illes Balears és una qüestió de gran transcendència, no és un tema menor. Des del Pi hem reclamat amb persistència i contundència que es produís aquesta transferència perquè és un tema estratègic per aquest país. I que s’hagi avançat, perquè el traspàs és un avanç, és una bona notícia. Ara bé, igualment hem de ser clars manifestant la nostra insatisfacció amb aquest traspàs a mitges. És un avanç agredolç perquè els condicionaments imposats per l’estat i acceptats pel Govern Balear resulten un abús. Un abús des del punt de vista del model autonòmic previst a la Constitució i resulten un entrebanc per assolir una gestió eficient i àgil d’una competència cabdal per un territori insular, ja que demanar informes, fer comissions per resoldre discrepàncies, vol dir, com a mínim, endarrerir en el temps la decisió i, per tant, que el procediment sigui lent i complex enlloc de ràpid i simple.
Balears ha de tenir la decisió en les polítiques públiques que es fan a les nostres costes i litoral. Però volem que aquesta decisió sigui plena i no condicionada. No aplaudirem amb les orelles, com fa el Govern Armengol, un traspàs que restringeix el nostre dret a decidir i ens manlleva doblers. Hem de feina per canviar aquesta transferència i eliminar aquestes condicions abusives i intolerables.
Josep Melià Ques
Diputat del Pi-Proposta per les Balears