Gràcies al concert 'Temps d'Esperança per al #Kurdistan' organitzat el CIEMEN, Azadî. Plataforma de Solidaritat amb el Poble Kurd, Asociacion de Amistad con el Kurdistan - Komeleya Hevalbendîya Kurdistanê, que es va celebrar el dissabte 28 de gener, a La Farga d’Hospitalet, hem recuperat la solidaritat amb Abdullah Öcalan, escriptor, pres polític President del Partit dels Treballadors del Kurdistan, que des del 1999 està condemnat a cadena perpètua i en situació d’aïllament.
Vint-i-quatre anys de presó, aïllat, acusat pels càrrecs de «terrorisme» i separatisme armat, per l’Estat turc. Abdullah Öcalan va néixer el 4 d’abril de 1949, us reproduesc alguns aspectes de la seva vida que trobareu a la Wikipèdia:
Va néixer a Ömerdi, un poblat a Halfeti, a la província de Saniurfa, al sud-est de Turquia Va deixar el poble en finalitzar el col·legi secundari i va estudiar Ciències Polítiques a la universitat d’Ankara. En un moment en què l’idioma, els costums i fins i tot la manera de vestir estaven prohibits, es va convertir en un membre actiu de les associacions culturals democràtiques kurdes. El 1978 es va fundar clandestinament el Partit dels Treballadors del Kurdistan i en va ser elegit líder, el 1979 poc abans del cop d’estat del 1980 a Turquia es va exiliar a Kobané. ...El 1982 el segon Congrés del PKK va prendre la decisió de tornar al Kurdistan i fins al 1984 gran part dels quadres d’aquest partit van anar tornant mentre va fer que es comencés l’entrenament militar i estudis ideològics ... Öcalan ha defensat una solució política al conflicte des de l’Alto el foc del Partit dels Treballadors del Kurdistan de 1993. Fins al 1998 Síria va protegir Öcalan però després a causa de pressions turques el va expulsar del seu territori... Va ser finalment capturat a Nairobi el 15 de febrer de 1999 per agents turcs en col·laboració amb la CIA i el Mossad, i traslladat a Turquia per enfrontar un judici.
Des de llavors Öcalan, condemnat primer a mort i després a cadena perpètua, és mantingut en règim d’aïllament a l’illa d’Imrali al Mar de Màrmara, on durant molts anys ha estat l’únic convicte. Un aïllament que li prohibeix la correspondència escrita, els missatges o les trucades amb qualsevol persona. Fins a 780 recursos d’apel·lació dels seus advocats per a visitar-lo han estat denegats pels tribunals turcs. Una situació inèdita a la història de Turquia que suposa una greu violació del Conveni Europeu de Drets Humans.
El 28 de setembre de 2006, Öcalan va demanar als membres del Partit dels Treballadors de Kurdistan que cessessin la lluita armada tret que «siguem amenaçats per una destrucció total» Una marxa internacionalista per la llibertat d’Abdullah Öcalan recorre Alemanya cada any per exigir-ne l’alliberament. La marxa agrupa altres demandes com un estatus polític per al Kurdistan, la fi de la col·laboració de les potències europees amb les agressions contra el poble kurd, la investigació de presumptes atacs químics contra la guerrilla i la retirada del PKK de la llista d’organitzacions terroristes de la Unió Europea.
Fins aquí la semblança per a qui no coneix la lluita del poble kurd per la seva autodeterminació, un poble perseguit per l’estat turc amb el President Erdogan, que va reprimir de manera brutal les manifestacions del seu poble a les principals ciutats turques contra la seva deriva dictatorial i islamista, quan Turquia sempre havia estat un país laic i respectuós amb totes les creences. Un President que ha omplert les seves presons de milers de persones que no acceptaven el canvi d’un règim parlamentari a un presidencialista com va fer des del 2017.
Enguany hi haurà eleccions a Turquia, el 18 de juny, a President i parlamentàries el mateix dia. No serà fàcil sentir la veu d’aquells que volen una democràcia plena pel poble turc. Ni la veu del poble kurd que reclama el seu dret a l’autodeterminació i a viure en pau.
Volem la llibertat per a Abdullah Öcalan, volem una actitud ferma dels Estats europeus reclamant-la, reivindicam una defensa ferma dels Drets Humans per part de l’Estat espanyol, no podem oblidar la lluita del poble kurd ni les condicions inhumanes de l’empresonament del seu dirigent.
Vull agrair a les organitzacions no governamentals de solidaritat amb el poble kurd que ens fan present la lluita d’aquest poble.
En un món globalitzat on les notícies volen ràpidament, no volem oblidar la lluita dels pobles turc i kurd per viure lliurement, en democràcia i en respecte dels drets humans.