La gentrificació de Palma, tant de residents com de comerços, potenciada des de diverses autoritats en les últimes legislatures, comença a fer-se evident en el dia a dia. Carrers sense gent, comerços tancats, locals buits que acumulen brutor... És la conseqüència d’una desgraciada turistificació de tot allò que no s’hauria d’haver turistificat mai.
La compra massiva d’habitatges per part d’estrangers que no hi viuen més que uns pocs dies l’any, i el creixent preu dels lloguers, han generat la desaparició de la gent dels carrers del centre. Sense gent als carrers, els comerços tradicionals, font de vida de tota ciutat, han anat tancant i donant pas a tot un seguit de botigues d’orientació clarament turística que, com a tals, només obrin quan aquests hi són. Aquest fet, alhora, mou comerciants, polítics i algun resident inconscient, a demanar encara més turistificació, igual que fa un drogoaddicte que demana més dosis de la droga que l’està matant.
El mal s’ha agreujat en convertir la major part del centre en zona de vianants o en ‘Acire’. Restringir la circulació de cotxes és una bona idea en entorns i barris amb gran vida veïnal. Però quan aquesta és de cada vegada més pobra o quasi inexistent, com és el cas del Centre, restringir l’accés en cotxe és condemnar la zona al desert etern. No hi ha ningú, i els que hi voldrien anar no hi poden accedir.