En Toni, en Bernadí, en Llorenç, en Jaume... són gent del PP, és a dir, gent que o bé vota llarga i tradicionalment a aquest partit conservador o bé s'hi han implicat durant anys com a militants i fins i tot ocupant càrrecs de força rellevància a diverses institucions de les Illes. La veritat és que sembla com un miracle que a una terra tan tradicionalment “conservadora” com és Mallorca i Eivissa, potser no tant Menorca i Formentera, hagi pogut governar una coalició progressista. Val a dir que els anys de majoria absoluta de Gabriel Cañellas varen ser interminables, però bé, un dia allà, crec que per devers 1996, el cicle va canviar.
Aquests noms propis és de gent que conec de fa molt de temps, bona gent, alguns des de la mateixa infància, altres per motius professionals. Hi tenc una excel·lent relació i coincidim amb un munter de coses, conec el seu tarannà i ells coneixen el meu, així i tot compartim amb els uns moments professionals i, amb altres, situacions de veïnatge, socials o esportius.
És vera que dins el PP n'hi ha que són més propers a posicions filofeixistes, molts són betzols i xerren molt a les taules i barres dels cafès. En canvi també n'hi ha que tenen clar perquè són al PP, la seva aspiració és la d'un enriquiment personal i no tenen consciència col·lectiva del bé comú. Participen a les festes del poble, a les tradicionals religioses i s'impliquen un temps dins l'àmbit esportiu del futbol, on hi solen trobar un bon cau. N'hi ha que encara que no siguin militants són ben de dretes i dubten entre el PP i VOX, n'hi ha de joves i perquè tenen doblers (que els seus pares o padrins guanyaren perquè saberen triar partit) es creuen poderosos i fins i tot poden patrocinar mogudes i campanyes contra projectes que són bons per a la gent i per al planeta. Poden arribar a ser violents. Ho entenen tot dins una societat capitalista on cadascú pugui fer el que li roti sense entrebancs o imposicions administratives o judicials, llevat de les que protegeixen els seus interessos, la seva manera de ser i de fer, a nivell judicial i policial, que hi solen estar a l'alçada. La resta són coverbos. De llibres fan pinta de no llegir-ne cap de cap a cap d'any i hom pot observar com, en general també, de cada vegada més els diaris queden sense descambuixar al taulell dels bars. N'hi ha que són directe i clarament racistes i sobretot acèrrimament anticatalanistes, a pesar de dur llinatges com Martorell, Reus, Ripoll, Vallès o Rosselló...
El que tenen però en comú els militants i votants del PP és que són espanyols, de la Roja, den Rafa, de la ‘1’ i preferentment del Madrid, amb exhibició de polsera si cal. Val a dir que d'aquests posicionament també n'hi ha que, per una tradició familiar per motius ben oblidats, són votants del PSOE. Avui per avui no hi ha molta diferència ideològica entre uns i altres i comparteixen inassequibles el mateix ser patriòtic nacional.
Les seves són conviccions prou impenetrables i inamovibles, però no puc deixar de pensar i creure que són molts més aquells que senyalava al començament, que saben bé que a aquesta terra nostra tan maltractada econòmicament, tan abusada i violada en els seus espais naturals i paisatgístics, tan poblada de turistes i envaïda de gent adinerada contra la que no podem competir per poder deixar una casa als nostres fills, amb una llengua amb la que costa viure cada dia i on se'ns imposa d'una manera o altra canviar-la per aquella que protegeix l'estat que ens sotmet, amb unes emergències socials i climàtiques certes i perilloses... no pot ser que no sàpiguen que no ens podem permetre un govern del PP sempre a les ordres de grans grups empresarials, turístics o energètics, immobiliaris o de mobilitat... del bracet de VOX. Entenc que els hi pugui costar votar a l'esquerra, no ho faceu, però la dreta, aquesta dreta no és alternativa a ca nostra, de cap manera. No ens farà cap bé, per això demanaria un abstencionisme conscient i militant a l'opció política de la dreta del PP. És somniar truites, sí, però de més verdes en maduren.
Molt em tem, però, que serà l'abstencionisme conscient de l'esquerra el que es practicarà en aquestes eleccions i val a dir que per part meva la tenc molt difícil de poder qüestionar.