Continua la primavera estiuenca. No sé si hem d’estar tranquils o ens hem de preocupar. S’està preparant un gran forn sense pans per enfornar. Creis possible que encara n’hi hagi que creguin que el canvi climàtic no existeix? Tenc por que no sigui com una creença religiosa. Així com la gent es conforma pensant que es trobarà amb els éssers que ha perdut pel camí i així es consola, n’hi haurà que voldran creure que no existeix el canvi climàtic per no angoixar-se. Valenta religió serà aquesta! Com l’altra pens jo. O com les altres. No sé si ha començat la campanya electoral o si ens trobam dins el “continuum” de sempre. Comencen a sentir-se promeses impossibles de dur a terme. Això és normal. Sempre n’hi ha molts i moltes que estan disposats a esser enganats. Per això existeixen tantes estafes, tants estafadors i tants estafats. Des de la política es fabriquen estafes contínuament. Cadascú es fia més dels que més propers li són ideològicament parlant i menys dels que es troben més allunyats. Jo no solc escoltar massa els del PP. Estic segur que no prediquen a favor meu. Els conec massa bé. Però hi ha una cosa ben curiosa. Quan sent el seu cap Feijoo, que sempre surt a la televisió per criticar tot el que diu o fa el president Sánchez, procur no escoltar-lo massa, i em sembla una gallina o una lloca que escaina. No està conforme mai. Troba que tot el que fa Sánchez és per conservar la cadira a la Moncloa. I per què no diu que tot el que fa ell és per poder aconseguir-la? Està en mans de la seva gent i dels voxeros que s’hi pugui asseure. Llavors ja veurem per on ens sortirà. Pareix que té possibilitats, així que si guanya, n’hi haurà molts de contents i altres tants que el flastomaran. Serà capaç de fer alguna cosa? Jo ho dubt molt, i esper que això no ocorri. Que es pugui dedicar a escainar quatre anys més. Això és el que li desig. Esper que la majoria de gent se senti el més satisfeta possible i que no se senti defraudada per les eleccións espanyoles. I esper també que algun dia existeixin les desitjades eleccions catalanes.
Sabem que el PSC sempre ha tengut molts de vots al Principat i que el PP sempre n’ha tengut molts pocs. Darrerament el partit socialista ha estat vençut pels independentistes i per això en aquestes eleccions el PSC vol recuperar tot l’avantatge perdut, però segurament s’equivocarà si és que la gent no està tan desenganada com sembla. No saben ben bé com, però volen recuperar les batlies de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. Per això apunten contra l’independentisme i deixen la porta oberta a tots els espanyolistes que procedeixen de la desfeta dels “Cs”. A les llistes apareixen amb nom i llinatges, personatges del partit que es desfa com una troca, i que es presenten amb el PSC, disposats a recuperar posicions i cadires de poder. El cas de Tarragona és el més clar de tots, ja que són uns quants els regidors que han canviat la seva camisa i han abandonat el cavall perdedor.
Quan tant aquí, a les Illes, com al Principat, un dels problemes principals és la manca d’habitatge i el fet que una de les causes d’aquesta escassesa és produït per dedicar molts d’habitatges a l’ús turístic, i que aquest fet ocupa part de les promeses dels futurs polítics, resulta que a Barcelona, malgrat la prohibició de l’Ajuntament d’obrir pisos per a aquest ús turístic, resulta que hi ha un bloc de 120 habitatges que s’han convertit en pisos turístics amb el vistiplau de la màquina burocràtica del consistori barceloní, segons ha contat ‘El Món’ a ‘Racc1’. Resulta que aquest fet que suposa aquesta conversió del seu ús en un dels més grans de la ciutat va desfer una polèmica i va aconseguir que l’alcaldessa Ada Colau posàs el crit en el cel, i, de fet, la tinenta d’alcaldia d’Urbanisme de l’ajuntament, Janet Sanz ha reclamat a la Generalitat que faci tots els canvis legislatius necessaris perquè el consistori pugui revocar les 120 llicències turístiques. El que no s’ha dit gaire és que la propietària de l’edifici és la família de Manuel Valls, aquell que l’any 2019 va investir Ada Colau com a alcaldessa amb els vots de l’extrema dreta, i varen llevar l’alcaldia a Ernest Maragall. En aquell moment Manuel Valls va afirmar que havia regalat l’alcadia a Ada Colau, però ara, resulta ben sospitós que el negoci familiar hagi pogut obtenir les llicències oportunes per convertir un bloc d’habitatges en un bloc per a turistes.
Existeix una sentència del Tribunal Constitucional sobre la Llei educativa (LOMLOE), que obre la porta a intervenir les autonomies que vulnerin els drets lingüístics mitjançant l’article 155 de la Constitució. És allò que volen els partits contraris a la normalització de la llengua catalana, els que la voldrien fer desaparèixer i que acusen contínuament els governs de la Generalitat i el de les Illes d’arraconar la llengua castellana, la llengua bona, la llengua única, la que ha de salvar la unitat de la seva pàtria. Així que, mentre tenguem els polítics que tenim, existeixen moltes possibilitats que vegem imposat una vegada més l’article 155 de limitació dels pocs drets autonòmics que ens queden. Així que, ànim i a votar!