No heu notat que l’aire és diferent des de fa unes setmanes? Hi ha com una olor de napalm matiner, de suc de taronja amb lleixivet, de gerkonanaken i cava, no? Una mescla de turistes embetumats d’oli de coco i vídeos virals preelectorals.
Jo ho not perquè el grup de WhatsApp de feixistes en el qual està ficat el meu home està més actiu que mai. Notícies falses, ionquis qualsevols cridant a càmera, notícies fictícies, manipulació per juxtaposició. És un festival. Fora d’època electoral només envien vídeos de persones amb les mames a l’aire i cavalcades franquistes amb missatges simples.
Al principi em posava molt nerviós, de mal humor, i és que el senyorito se’ls mira a tot volum sense reparar si jo estic llegint, escoltant un podcast o mirant una pel·lícula. Gratant un poc més, però, he descobert, no només que l’emprenyamenta ve pel volum, ni tan sols per no poder contestar a les afirmacions capcioses, ni desmentir les badomeries que perboquen, tan fàcils de contrastar amb una cerca, ve també perquè pens que, a poc a poc, van fent-se un lloc a la ment del meu home (en aquest cas). I és que els humans som molt manipulables.
I l’altre dia, el meu home estava mirant-ne un en silenci. En acabar, em mirà i em digué: «deu ser mentida». Li vaig oferir cercar informació al respecte i mentre ho fèiem, discutirem un parell d’aspectes generals. Evidentment, la notícia que s’hi donava per certa estava manipulada, desactualitzada i anava acompanyada d’una juxtaposició d’aquelles de manual bàsic de manipulació.
Ara estic un poc més tranquil i és que veig que no és que ens facin creure que la mare de Déu es nom Joana, sinó que hi ha persones que tenen molta més paciència.