La mort de Miquel Alenyà és per a mi el darrer episodi d'un món d'amics que s'acaba. Uns amics intel·lectualment solvents, èticament impecables i, sempre, sempre, amb una bona paraula a la boca. Vàrem fer junts el Preuniversitari al Ramon Llull. A un curs on també hi havia en Nadal Batle.
Pel que jo sé, establírem aquell any una bona relació que durà tota la vida. En Miquel era una mica més gran i venia d'estudiar Teologia a Roma. Degué decidir fer una canvi rotund al seu rumb vital perquè s'apuntà a 'Ciències', i no a 'Lletres' com hauria estat natural. A la Universitat de Barcelona estudià Economia, i quan el vaig tornar a veure a Palma ja era el director de la Banca Catalana.
No conec, ni de molt la seva obra escrita, abundant i de qualitat, però un llibret seu del 1979 'Una política econòmica per a les nostres Illes' me va interessar molt, i encara avui hauria de ser rellegit per tots aquells que pontifiquen sobre la diversificació econòmica.
A Sa Nostra ens hi retrobàrem: en Nadal com a membre del Patronat, en Miquel com a Vicepresident i, mes tard, jo com a 'home bo' intermediant entre l'empresa i els treballadors.
En Miquel es va jubilar amb el pla que jo havia contribuït a dissenyar. Va ser un bon epíleg a una col·laboració que, per bé que intermitent, havia durat moltíssims d'anys. Enyoraré l'amic i el company, i si Mallorca tengués una mica més de consciència de País, també l'enyoraria.