Facem memòria històrica. D'historia recent... i a punt de tornar: Vos ne recordau, d'ara fa dotze anys? Quan don Juanramon Bauzán va esser entrat en el Govern, no va tenir altres feines més que, ja de totd'una i amb tota urgència, abolir el trilingüisme a l'únic lloc on n'hi havia, que era a les emissions de cine d'IB3: de poder-hi triar lliurement veure'l en català, en espanyol o en versió original -que normalment era en anglès-, imposaren que no hi poguéssim triar altra cosa més que el monolingüisme espanyol.
Acte seguit, obsessionats en fer mal a l'idioma que els mallorquins i balears hem après de les nostres mares, padrines i repadrines durant vuit segles, aboliren el bilingüisme que hi havia a la funció pública, on era obligatori el coneixement de totes dues llengües oficials. En lloc del bilingüisme, imposaren l'espanyol com única llengua de coneixement obligatori per a fer de funcionari. D'aquesta manera, passàrem a ser l'únic lloc del Planeta Terra on no exigien el domini d'una llengua oficial als funcionaris.
Convençuts que la majoria dels seus votants compartien aquest odi contra l'idioma oficial i propi de les Balears, mogueren l'operació 'libre elección de lengua en la escuela', pensant-se que així aconseguirien que, a cada aula, hi hagués dos o tres mallorquinets a un racó i que la resta d'alumnes, de deu nou, rebrien les classes en espanyol. Però no: la immensa majoria que havien votat el partit nacionalista castellà d'en Bauzán, el votaren per altres coses, no per odi a la llengua de Mallorca. Per mor d'això, va resultar que la 'libre elección de lengua' els va sortir trabucada, just damunt-davall d'així com ells s'esperaven: la immensa majoria de pares va triar que el Governet castellanista deixàs fer en pau l'escola mallorquina així com estava.
Estupefactes davant aquella poalada d'aigua freda, incrèduls davant aquell tir per la culata, feren repetir la prova. I res. La tornaren fer repetir per tercer pic. I merda!: no hi havia manera: la majoria triava el català. Tudaren una doblerada enviant cartes als pares instant-los a 'elegir lengua'. I res: la immensa majoria de pares i mares dels nins balears no tenien cap problema amb el nostre model de consens a les escoles, que havia funcionat tres dècades sense cap problema.
Sulfurats per aquell fracàs i aquell ridícul, imposaren per venjança el nyarro del TIL, amb l'excusa del 'trilingüismo', el mateix 'trilingüismo' que havien abolit no feia ni mig any al cine d'IB3. Amb l'excusa del 'trilingüismo', en què no creien ni han cregut mai, cercaven fer recular la llengua de les Balears a un terç d'assignatures a les escoles, i que els altres dos terços fossen un en espanyol i l'altre en anglès. Tan fora corda anaven, tan ofuscats, que imposaren el TIL sense preparació prèvia de mestres ni d'alumnes en l'ús de l'anglès com a llengua vehicular. Tant els era! Tot valia per fer mal al mallorquí...
Davant tant d'odi i tant de nacionalisme fanàtic, en Jaume Bonet, dels Jubilats per Mallorca, va protagonitzar una vaga de fam en defensa de la nostra dignitat com a poble. Aquella vaga de fam va dur coa, va anar seguida de més vagues, de fam o de feina i, a la llarga, va dur la mobilització més multitudinària mai vista en la nostra Història, una imponent mobilització de masses en defensa de l'escola mallorquina de devers 120.000 manifestants.
Els mestres i professors hagueren de fer una llarga vaga en defensa de la nostra escola en què perderen una doblerada. Tot un exemple de compromís cívic, de coratge civil, de vocació professional i de patriotisme!
Un diputat dels seus de Menorca va publicar un article en què demanava llistes negres 'con nombres i apellidos' de mestres fidels a la nostra escola i que resistissin davant l'adoctrinament i la politització neofranquista de les nostres aules. Davant la solidaritat dels sindicats, patronals, alumnes i pares amb els mestres, una diputada de les seves va fer amenaces de prendre la custòdia dels nins als pares que no se sotmetessin a les imposicions nacionalistes del governetxo del Consolat, teledirigit per la FAES de n'Aznar en les seves obsessions contra la nostra llengua.
Diumenge que ve, recorda-te'n! Recordau-vos-ne, de tot! Si sou un dels 120.000 manifestants en defensa de la nostra escola, anau a votar. I segur que en coneixeu un que comparteix el vostre sentiment i que no va anar a la manifestació dels 120.000. Feis-lo anar a votar també.
Som el primer que he dit 'neocanyellistes' als governants d'ara, que hem tenguts aquests darrers vuit anys, perquè no han mogut ni un dit en contra però tampoc a favor de refer tot quant el madrileny engominat va desfer. La reconstrucció d'aquella destrossa, ara els l'haurem d'exigir sense excuses, si tornen sortir triats. Vénc a dir que no n'hi haurà prou amb votar partits que no siguin antimallorquins. Però pensau que, si no votau, veniu a votar que torni tota la destrossa que vos he dita. I torna amb més ràbia que mai.