La presidenta del Govern, Francina Armengol, destaca habitualment per usar la seva llengua, la catalana, en les seves intervencions públiques i a les xarxes socials. Una manera d'actuar que no hauria de ser destacable però que ho és si tenim en compte els companys de viatge de la presidenta, també del PSOE, com el conseller de Treball, Comerç i Indústria, Iago Negueruela, qui durant anys ha obviat la llengua pròpia d'aquesta terra en els seus discursos; o com la presidenta del Consell de Mallorca, Catalina Cladera, que canvia al castellà segons el context.
No obstant això, sembla que la presidenta no deu estar ben assessorada comunicativament ja que, si ens hi fixam, podem trobar algunes renúncies que, totes juntes, la fan deixar de ser el referent lingüístic per a la ciutadania que hauria de ser.
Es tracta de petits gestos com usar les etiquetes en castellà a les xarxes socials per a, segons va justificar, «posicionar millor el contingut», passar-se al castellà quan en un acte a Eivissa li varen exigir que xerràs en «en español!» o, sense anar més lluny, quan aquest dijous la presidenta ha contestat una publicació de la cantant, també catalanoparlant, Rosalía en castellà.
Gestos que es podrien considerar insignificants si no fos perquè representen una idea que, a banda de falsa, és molt perillosa: la nostra llengua no és igual de vàlida que qualsevol altra.
Malauradament, com explica la Plataforma per la Llengua, a les Illes Balears, els darrers anys, el català ha anat perdent parlants i ús social: ha passat de ser la llengua habitual del 45% de la població el 2004 a només el 36,8% el 2014. Davant aquesta situació, l'entitat va posar en marxa la campanya 'Tots som referents lingüístics. No t'excusis!'; una campanya molt encertada i necessària que parteix de la idea que tothom, individualment, actua de referent lingüístic davant les altres persones. Francina Armengol, la presidenta de les Illes Balears, hauria de ser un referent lingüístic per als seus ciutadans i no promoure, amb petits gestos, els prejudicis lingüístics que amb el castellà s'arriba a més gent o que és una llengua de més prestigi que la nostra.