Aquest dimarts, Gabriel Le Senne va perpetrar un acte violent. Violència simbòlica i violència real. Va atacar les propietats, l'espai i la dignitat d'una diputada.
El violent Le Senne va arrabassar i esqueixar una fotografia de tres víctimes del terror franquista, com si volgués arrabassar-los, de nou, la vida, tal i com varen fer els seus avantpassats (que en el seu cas és literal).
El violent Le Senne, en una acció més pròpia d'un macarra de baixa estofa que d'un president del Parlament, va esqueixar la imatge de n'Aurora Picornell i les Roges del Molinar, com si volgués esqueixar la pau, la convivència i les normes democràtiques.
Al violent Le Senne li fa nosa la imatge de les persones torturades, violades i assassinades pels franquistes, amb certa lògica, perquè els assassins armats, torturadors i violadors eren, literalment, els seus.
Al violent Le Senne li fa nosa, també, la bandera LGTBI, amb certa lògica, també, perquè els seus principis arnats, de romandre tant de temps dins l'armari, no contemplen el respecte per la llibertat.
El violent aprenent de Le Pen, amb el seu atac, pretenia denigrar la figura i la memòria d'Aurora Picornell i les Roges del Molinar, però, lluny d'això, fa més gran el mite. Allò que sí ofèn i denigra és la Institució que representava. Perquè amb el seu gest, ha renunciat i, a la pràctica, ja no ostenta la presidència de l'assemblea de representants de la ciutadania de les Illes Balears.
«Podreu matar homes, dones, infants com el meu que encara no han nascut. Però, i les idees? Amb quines bales matareu les idees?» varen ser les darreres paraules d'Aurora Picornell abans de ser assassinada.
I les idees, Le Senne, com fas comptes arrabassar-les i esqueixar-les?