Com és sabut i conegut a les Illes Balears un dels principis bàsics que regeixen la nostra vida política és el sucursalisme. Atès que els ciutadans voten sistemàticament els grans partits estatals, el Govern autonòmic està a les ordres dels seus caps de Madrid. I per això si el cap de Madrid així ho ordena un president ha de dimitir (Cañellas) o hem d’utilitzar les nostres potestats per reforçar la posició del respectiu partit. És en aquesta lògica que s’emmarca el recurs d’inconstitucionalitat presentat pel Govern Balear contra la llei d’amnistia. El PP vol desgastar al seu rival amb aquest tema i una de les eines utilitzades són les autonomies governades per aquest partit. Que això sigui un ús espuri del sistema i que tengui poc a veure amb el principi de lleialtat institucional és irrellevant perquè els votants avalen aquest comportament.
El recurs de l’amnistia posa damunt la taula dues qüestions que no haurien de passar desapercebudes. La primera qüestió és que les Balears, com la resta de comunitats, disposa d’alguns instruments per actuar en matèries que no són pròpiament de la seva competència. Tant la iniciativa legislativa per lleis estatals com la impugnació de lleis estatals són dos instruments importants i molt desaprofitats. Entenc que molta gent es podria demanar: si podem utilitzar els nostres doblers i funcionaris per combatre l’amnistia, que és un tema que no condiciona precisament el nostre dia a dia per què no utilitzam aquests doblers i recursos per intentar influir i determinar polítiques en coses que ens afecten molt més directament i que són competència de l’estat? Posaré un exemple: per què el Govern Balear no envia una proposta de modificació legal per combatre amb contundència i eficàcia l’okupació il·legal d’immobles? Aquesta pregunta la podríem fer en relació a centenars de temes, per exemple en immigració, i la resposta seria en essència la mateixa: perquè no ho ha ordenat la seu central del partit governant a les Balears.
La segona qüestió que planteja aquest recurs contra l’amnistia és aquesta possibilitat que es declari la manca de legitimació de les comunitats autònomes per interposar l’acció jurídica. Ja s’han sentit veus dient que el Tribunal Constitucional estudiarà si les comunitats poden posar un recurs d’inconstitucionalitat contra una llei estatal que no els afecta directament. Algú ingènuament, perquè està a favor de l’amnistia, perquè està fart de l’ús partidista de els institucions o per una visió quadriculada de l’estat autonòmic, pot pensar que això tendria sentit. Pens que una lectura en aquesta direcció seria minvar les competències autonòmiques i tornaria ser una lectura restrictiva de la Constitució en contra de l’autogovern de les nacionalitats i regions. Es pot estar a favor de l’amnistia i en contra d’entendre que les Balears no puguin fer el recurs. Com es pot estar en contra de la perversió de la comunitat de Madrid en matèria fiscal i en contra que l’estat minvi les capacitats normatives de les comunitats autònomes. Massa sovint les bregues entre PP i PSOE ho arrosseguen tot, i sembla que si estàs a favor de l’amnistia també has d’estar a favor que Balears no pugui recórrer la llei. En aquesta bugada no hauríem de perdre un altre llençol.
El sucursalisme és el que té, les potestats de Balears i els interessos de Balears són secundaris, allò important és ajudar a l’estratègia marcada als madrilenys carrer Genova o Ferraz.