De fet, crec que totes les estacions de l’any hi venen, carregades de problemes sense resoldre. L’enquesta del CIS diu que la immigració és vista com a problema per molts espanyols, com ho és l’habitatge, el seu encariment i les dificultats per accedir-hi per part de molta gent jove.
La immigració més que un problema és una solució per a l’envelliment de la població europea en general, qui ho veu com un problema són aquelles persones que des de l’actitud xenòfoba, racista, inhumana, intoxiquen les xarxes socials amb mentides com els hi ensenya el candidat Trump. Barbaritats, les que va dir al debat televisiu amb la candidata demòcrata Kamala Harris, que les persones migrants es menjaven les mascotes a algun estat federat, sembla mentida que hi hagi nord-americans que el segueixin.
No diuen coses així per aquí, però insisteixen a mentir quan diuen que acaparen els ajuts públics, saben que no és cert, o que venen a llevar-nos la feina, quan són precisament les feines que no trobam gent per fer-les, com l’atenció a persones dependents, o els treballs poc qualificats a totes les branques productives. El racisme que transmeten aquells dirigents de Vox i PP quan reiteren que «estam saturats» per no acceptar menors no acompanyats, és comparable al missatge xenòfob de Trump i tots els dirigents d’extrema dreta europeus.
La saturació que vivim a les quatre illes no ve pels menors no acompanyats, ve per l’excés de turistes que aquest estiu han omplert les carreteres, les platges, la mar fins i tot.
Davant els discursos racistes i xenòfobs, calen respostes fermes, contundents, destapant les mentides, fent veure els avantatges que hem gaudit amb l’arribada de tantes persones d’altres llocs del món, que fan de cuidadores de persones dependents, jornaleres, de cambreres, de jardiners, de mossos, de manobres, de picapedrers, de fematers, i tants i tants oficis i professions, que han permès viure millor aquells que els han necessitat.
No deixem sense resposta els comentaris xenòfobs en el nostre entorn, sense adonar-se’n massa gent hi cau, per afegir a continuació «jo no som racista, però...»
El problema de l’habitatge té moltes dificultats per envestir-lo, i ho veiem quan es bloquegen iniciatives parlamentàries com ha fet el grup de Junts al Congrés, defensant la ideologia de dretes que defensa els propietaris, siguin Fons voltor, siguin Bancs, siguin grans propietaris.
Mentrestant molts joves veuen frustrades les seves expectatives de viure independents per impossibilitat d’accedir a un lloguer, o molts professionals no venen a viure a les Illes Balears perquè el seu sou no els dona per viure amb habitatge digne, o alguns treballadors migrants es plantegen tornar al seu origen per no poder estalviar i viure aquí.
Començam la tardor carregada de problemes, convé recordar als dirigents de les nostres institucions que ja no val retreure a les esquerres dels governs anteriors el que no feren. Ara la ciutadania reclama accions positives, i no només cap als amics i coneguts, si no cap a aquells que més pateixen les desigualtats d’aquesta societat.
Voldríem que la tardor fos l’estació en què visquem taules de negociació per a la pau a l’Orient Mitjà, a Ucraïna, a tants llocs d’Àfrica que pateixen la guerra,la destrucció, com es va recordar a la concentració del dissabte proppassat 21, dia internacional de la Pau, per resolució de l’Assemblea de Nacions Unides i que commemoràrem a la plaça de Santa Eulàlia de Palma.
Una vegada més com diu el manifest: NO a la guerra, No podem defallir! Cal més pensament crític, més cultura de la pau, més pacifisme. I sobretot més mobilització social per disputar l’hegemonia al pensament i l’acció política «pro-guerra».