Que l’any 2025 hi hagi diputats que celebrin un aixecament militar contra un règim democràtic, una guerra civil, milers de morts i perseguits i una dictadura de 40 anys és patètic. I és patètic perquè això demostra que hi ha una part significativa de la població que no creu, o no creu amb la determinació mínima, en la democràcia, ni en el respecte a les minories, ni en els drets humans, ni en coses que massa sovint donam per assumides per tothom. Que ningú se sorprengui: els ultres fan d’ultres, irremeiablement. No són cap broma, ni cap protesta, ni cap anècdota.
Però no només és patètic pel que signifiquen sinó també perquè demostra que moltes democràcies no han estat capaces de conformar una opinió pública crítica i formada que rebutgi unes posicions polítiques que són l’antítesi dels fonaments dels règims de llibertats que durant els darrers setanta cinc anys han fet d’Europa un espai on poder viure amb una certa dignitat.
Ara per ara, els ultres es dediquen, bàsicament, a la provocació. I els hi va beníssim perquè troben uns mitjans de comunicació instal·lats en l’espectacle, quan més impresentable millor. I també perquè troben un filó en l’antipolítica i tots aquells que cerquen qualsevol excusa per criticar el sistema. Un sistema, no cal dir-ho, millorable per definició. Mentre tenguin un paper secundari es dedicaran al que es dediquen, és a dir, a provocar, a insular, a boicotejar, a fer renou... Però si un dia accedeixen més amunt no tengueu cap dubte: continuaran fent d’ultres però amb conseqüències encara més greus. Alguns se sorprenen que Trump faci el que fa, és com si volguessin votar a Trump però com a divertimento i no per fer les bestieses que va dir que faria si guanyava.
No som partidari d’il·legalitzar organitzacions polítiques. El problema no el podem enfocar en que hi hagi un partit que defensi coses absurdes o coses que trenquin el sistema (sempre amb el límit del Codi Penal i el delicte d’odi...). El problema rau en que aquest partit rebi suports importants electoralment, mediàticament, econòmicament, socialment. Per ventura el problema és que, agafant la idea del nacionalisme banal, resulta que la democràcia banal té algunes vies d’aigua que si són aprofitades per qui no té cap escrúpol poden esdevenir autèntics forats que posin en perill la nau. Unes vies d’aigua que no es combaten fent cordons sanitaris sinó anant a l’arrel del problema.
El sistema està dissenyat pensant que els actors cercaran l’estabilitat i l’interès general dins el pluralisme i la diversitat ideològica. En cas que això no sigui així, el sistema té clàusules de tancament (consistents en la celebració d’eleccions) tot donant per fet que els ciutadans castigaran a qui genera inestabilitat i a qui es desentén dels interessos generals. El sistema no està dissenyat perquè els ciutadans acabin premiant a l’agitador que no aprova pressuposts o determinades mesures simplement per pur partidisme.
Ningú s’hauria de sorprendre que els ultres facin d’ultres, el que és sorprenent és que hi hagi tanta gent pensant que els ultres no acabaran fent d’ultres. Així anam.