Concentrar-se i encendre espelmes a favor de la causa sahrauí per Nadal ha esdevingut en una mena de tradició. L'Associació d'Amics del Poble Sahrauí de les Illes Balears (AAPSIB) ens torna a convocar a fer-ho enguany, com sempre, a la plaça palmesana de Cort a les 20:00 h del dijous, 25 de desembre. Que aquesta acció sigui una tradició no vol dir que sigui una convocatòria rutinària. Ans al contrari, és una de tantes constatacions de la prolongació del conflicte de descolonització inconclús del Sàhara Occidental, és a dir, de la darrera colònia africana. Un allargament d'un conflicte que, en paraules del poeta sahrauí, Saleh Abdalahi Hamudi, "cansa aquesta 'pau' on / hom oblida allò que espera", i del que, en el 2025, es compleixen 50 anys de molts esdeveniments (aquí podeu consultar un interessant reportatge sobretot plegat).
Evidentment, cada vespre de Nadal que s'encenen espelmes a Cort s'escalfa la solidaritat amb el Poble Sahrauí; s'encoratja l'única solució justa i realista al conflicte que no és l'altra que la celebració del referèndum d'autodeterminació; s'exalta la dignitat i persistència de la lluita sahrauí per la independència del seu poble; s'abranda la causa a favor de l'efectivitat arreu del món dels drets humans i la necessitat d'una política d'ajuda internacional que, de debò, es pugui qualificar d'humanitària... A més a més, és una crida a interrogar-se sobre dues qüestions claus per a la decència democràtica: Volem un món dominat pels lobbies i el neocolonialisme? És acceptable una legalitat internacional subjugada als lobbies dels poderosos?
El cert i segur és que el context actual fa que la concentració i encesa d'espelmes d'enguany tingui especial importància: L'onada reaccionaria global ha possibilitat l'aprovació, amb l'entusiasme del Govern espanyol i de la direcció del PSOE, de la resolució núm. 2.797 del Consell de Seguretat de l'ONU, que és l’enèsima traïció a les legítimes aspiracions d'autodeterminació del poble sahrauí. En La geopolítica trumpista que domina el món manen els lobbies, i el poderosíssim lobby marroquí va desfermat. Això explica l'absència dels drets humans de l'agenda de la recent cimera Espanya-Marroc (l'anomenada Reunió d'Alt Nivell (RAN)). I, per tant, els empresonaments inhumans dels presos polítics sahrauís condemnats sense cap garantia o la situació d'apartheid que malviuen en els territoris sahrauís ocupats pel Marroc no són preocupacions del Govern de Pedro Sánchez. En el conflicte sahrauí s'ha imposat la "lògica" dels negocis, de la corrupció, de la conculcació sistemàtica de la legalitat internacional.
En aquest context, la concentració amb encesa d'espelmes de dijous, 25 de desembre, és un acte simbòlic carregat de raons. La traïció d'uns i la certa neutralitat d'uns altres envers la injustícia que pateix el Poble Sahrauí és perillosa per al futur d'un món veritablement democràtic. I, tanmateix, el punt més perillós és la cantarella del "no hi ha res a fer".
En el poemari "L'arena de les teves petjades", del citat Saleh Abdalahi Hamudi, hi ha un poema intitulat "Somni" on Salem escriu: "Tothom somia allà dalt, / i jo, tan sols somio poder a la meva terra / enlairar al cel qualque dia la meva bandera". Acompanyem, idò, al Poble Sahrauí a fer possible aquest somni!
