He de reconèixer, no sense una certa vergonya, que no puc llegir o visionar com feia abans certs episodis de memòria històrica, com els vinculats a la Guerra pel cop d'estat del 36, o esdeveniments d'actualitat com és ara l'actiu genocidi a Palestina. És per això que, el passat 13 de gener, tot i haver-ne estat informat, voluntàriament no vaig voler visionar el reportatge que TV3 va dedicar sobre els morts al servei militar espanyol ja després de la mort del dictador. He llegit o escoltat les reaccions periodístiques, o no, de qui sí va tenir la valentia i responsabilitat de fer-ho, tot i no haver estat gens còmode ni agradable, ben segur, seguir aquest programa, sobretot si vares haver de fer la mili.
Jo sí que la vaig fer la mili, aleshores, anys 80 i 81 del segle passat, l'objecció de consciència i insubmissió era en període molt primari de gestació i només uns pocs valents s'atreviren a plantar cara a una ignomínia com era el servei militar a l'exèrcit espanyol. Allà, concretament a Melilla, sí que vaig tenir coneixement directe i personal no només de suïcidis de reclutes i soldats, bregues amb malferits, maltractaments sistemàtics i sovint selectius, aparicions greus de malalties mentals... en aquell lloc també hi havia el «tiro al moro» a la frontera amb el Marroc.
Vaig viure el cop d'estat del 23 de febrer de 1981 durant aquell temps de mili i la certesa que em va restar és que tot l'estament militar que allà vaig observar donava suport a la vulneració de la legalitat de la Guàrdia Civil a les ordres de Tejero. De fet, ens feren patrullar per la petita ciutat d'una manera que jo interpretava com de suport a la conspiració militar, una més dins la llarga i ignominiosa història d'aquest exèrcit.
Una cosa que vaig aprendre aviat és que la mili servia bàsicament per dues coses, la de fer-te conèixer qui mana realment, convertir-te en còmplice o submís, i l'altra transformar-te en més mala persona. La primera és més que òbvia i demostrada, la segona vaig tenir l'experiència personal de comprovar el canvi que es pot produir en una persona una vegada submergida en un ambient militar i encara més si és d'inspiració feixista com el de l'exèrcit espanyol, tant si et converteixen en víctima, tant si et converteixes en torturador o botxí. Només arribar i entrar a formar part d'aquest aparell ets el que en diuen un «bicho» i et fan «novatadas» que en certs casos són molt cruels, continuades, sistemàtiques i a vegades de conseqüències tràgiques. No és un lloc per a gent sensible, empàtica, que és el que hauria de ser tothom.
Llavors hi ha l'aprenentatge de l'ús de l'arma. Record com del primer exercici amb foc real, jo que d'infant havia patit regularment de mals d'orella, vaig quedar sord uns dies, amb un ‘xiulos’ insuportables. No ho podies ni dir. Vull acabar recomanant al respecte del programa de TV3 Et faran un home. Les morts silenciades l'article de Vicent Partal «Un exèrcit de criminals» del passat 13 de gener a Vilaweb. Finalment, informar que les famílies que han aparegut en aquest reportatge de Mireia Prats i Joan Torrents han creat el Grup de Suport de Famílies Víctimes de la Mili i ofereixen una adreça de correu electrònic per a qui s’hi vulgui posar en contacte (veu.victimesmili@gmail.com).
