M’ha emocionat veure al TN na Mònica Oltra acceptant el repte de tornar a l’exercici de la política. Quan abandonà el govern valencià, entre llàgrimes, advertia que començaven amb ella i que no s’aturarien. I així ha estat, un bon reguitzell de denúncies falses, per part de la dreta més extrema i l’extrema de bon de veres, les hem vistes aquests anys, fins i tot ha arribat fins al Fiscal General de l’Estat.
El retorn d’aquesta companya de lluites és una bona notícia que ens anima en aquests temps tan foscos. Per la seva valentia, per l’empenta que suposarà a la seva formació política, pel coratge que demostra davant la societat. Ja està bé de silenci! Fins a tres sentències absolutòries per la falsa denúncia contra ella, i encara ara, ha d’anar a un altre judici promogut per professionals de la justícia que volen ser polítics, sense haver estat elegits per això i canviar el curs de la política. Ho han aconseguit durant uns anys al País Valencià, la dimissió de na Mònica fou un èxit per a ells.
Un èxit per les dretes més extremes del PP i de Vox que retornaren a les institucions amb un pacte ignominiós, com han demostrat amb les seves polítiques d’aquests anys. Hem de recordar que l’expresident, el covard i mentider Mazón, encara és diputat i per tant aforat? Tenim per aquí un pacte semblant i patim uns retrocessos que no esperàvem veure, des de l’odi cap a la nostra llengua, ara volen canviar els topònims!, fins a l’imputat per delicte d’odi, el president del Parlament, que sense vergonya deixa les seves funcions per anar a un míting electoral a Hongria de les forces més extremes d’Europa.
Na Mònica inaugurà el costum polític de lluir a una camiseta frases que denunciaven la corrupció del PP a València, el seu coratge en les intervencions parlamentàries es reproduïen arreu, per xarxes socials, per mitjans de comunicació. Fou una bona vicepresidenta i consellera d’igualtat i polítiques inclusives, del 2015 al 2022, parlamentària des del 2007. Impulsà accions valentes que feren mal a les dretes, als de sempre, a qui sempre entén la política com a un mitjà per enriquir-se, sigui furtant doblers públics de cooperació internacional, sigui promovent privatització de serveis essencials. Hi ha un bon llistat de representants polítics valencians que acabaren als tribunals acusats i condemnats per corrupció.
Na Mònica ha fet una passa endavant que l’honora, que mostra una manera de fer política basada en el compromís cívic, d’esquerres, de lluitar i treballar per transformar la societat des de la tasca col·lectiva, sense caure en l’ego que tant promocionen per fer-te sentir «diferent, única, imprescindible».
Hem de dir que l’actual portaveu de Compromís a l’Ajuntament Papi Robles ha fet un gest de generositat fent una passa enrere així com altres factors: un article demanant-li perdó, de Luismi Campos, dirigent de Més –abans Bloc–, diuen que un dinar amb en Joan Baldoví, i a més d’una enquesta interna, han facilitat el gest de na Mònica, segons conta algun mitjà digital.
És evident que en política, com en tots els àmbits, cal parlar molt, dialogar i escoltar, si volem modificar realitats, avançar cap a un objectiu, i en aquest cas s’ha vist que han deixat enrere històries passades, desacords, records de fets que provocaren dolor i incomprensió, per arribar a una passa endavant que pot tenir molt de futur per als valencians i valencianes.
Crec que el retorn de na Mònica és un fet que hauríem de saber veure com un exemple a seguir a l’hora de parlar entre les forces polítiques d’esquerres, per tal d’aconseguir un front ampli que permeti una sola candidatura a l’esquerra del PSOE. Sabem que aquest difícilment s’apuntarà si no és a llocs molt especials, però la resta sí que tenim la responsabilitat de treballar per a aconseguir-ho, deixant de banda sectarismes, egos, històries passades, siguin dolorosos o no el seus records, per avançar amb generositat, per aconseguir frenar l’ascens anunciat de les dretes, més extremes, més supremacistes, més racistes, que coneixem.