Aquests dies que seguim els atacs d’Israel i els EUA a l’Iran, la guerra absurda que no sabem com, ni quan acabarà, apareixen notícies breus als mitjans i a les xarxes socials: Alemanya demana que tornin els sirians a ca seva, com si allà poguessin trobar un estat consolidat, en pau, en prosperitat. El sud de Líban és atacat per Israel, l’excusa, qualsevol que vulgueu, l’important és més destrucció i desplaçaments de la població fugint dels míssils i, per part de l’agressor, més despesa militar per tenir més territori baix el seu domini. Soldats de Nacions Unides morts, sense respectar que són força de pau, de països estrangers.
I silenci, als telenotícies, als mitjans, sobre Gaza. Però fixeu-vos, no ha desaparegut del mapa, continua existint, pateix, i molt, perquè continua el bloqueig a les organitzacions no governamentals humanitàries, la població continua patint la supervivència als camps de refugiats mal organitzats, sense el mínim d'infraestructures sanitàries. Ja no és parla del genocidi, però continua. I no ens hem d’oblidar del que pateix el poble palestí, perquè això és el que pretenen, el que volen qui controla els grans mitjans de comunicació, qui domina les xarxes socials i vol que ens n’oblidem.
Aquests dies de vacances escolars, de festes de Pasqua, ens recomanen sèries de les plataformes de tota mena, curtes, llargues, de tota casta de temes, policíaques, romàntiques, comèdies, de terror... No aprofitaré aquest mitjà per fer la meva tria, en canvi sí que us vull recomanar un llibre, fàcil de llegir, 122 pàgines de lletra grossa, a doble espai, de Narrativa-Salamandra, i escrit per Rachid Benzine, El librero de Gaza, que acaba de sortir publicat aquest mes de febrer.
L’autor és marroquí, viu des de nin a França, politòleg, novel·lista i dramaturg. Ens sorprèn amb la història del vell Nabil, llibreter a Gaza, que en Julien Desmanges jove fotògraf francès va escoltant, mentre li llegeix fragments dels clàssics i li regala llibres. Una història del poble palestí, de l’èxode, la presó, els desplaçaments forçosos, les diferents etapes de la resistència palestina.
Un testimoni colpidor, que commou. Un recordatori necessari que ens fa present la realitat de Gaza, en el segle XXI, que no volem ni podem oblidar. Un cant a la literatura, a la necessària, imprescindible, eina per sobreviure, per entendre el món, per valorar altres mons, per sobrevolar per damunt el patiment, el sofriment, la destrucció i conviure amb la pèrdua d'éssers estimats.
Tot el nostre suport a les organitzacions no governamentals que no obliden Gaza, el poble palestí. El nostre reconeixement a la seva valentia, a la seva constància. Tot el nostre agraïment a les entitats de Nacions Unides com la UNRWA que a pesar de rebre atacs, assassinats dels seus membres, es mantenen al lloc del conflicte, no abandonen els refugiats.
Tota la nostra solidaritat al poble palestí, el nostre suport a la resistència com a poble que vol viure en pau, reconegut com a estat, en el seu territori. I amb ell, no oblidem altres pobles que pateixen com ell, com el poble sahrauí al desert de Tindouf, o els pobles desplaçats una vegada rere altra del Sudan.
Aquests dies de tantes mostres de religiositat catòlica, recordem els principis de la Declaració dels Drets Humans, el respecte cap a totes les persones sense fer distinció del color de la pell, l’orientació sexual, les creences, les opinions. Perquè la intolerància, el racisme, el supremacisme, ens fa retrocedir a temps superats, afortunadament per la història.