Catalunya no seguirà l'exemple d'Euskadi i no proposarà un referèndum d'autodeterminació. Així ho va dir ahir el secretari general de CiU, Josep Antoni Duran Lleida, perquè considera que, si ho fessin, no podrien reclamar més poder polític al Govern central. A més, va criticar el president del PNB, Xabier Arzalluz, a qui va reprotxar que dubtàs de l'actitud dels nacionalistes catalans davant de la Declaració de Barcelona, un acord els objectius del qual, segons va dir, continuen dempeus.
El lehendakari, Juan José Ibarretxe, va anunciar una vegada més aquest divendres al Parlament basc que hi haurà una consulta popular sobre l'autodeterminació. «Són lliures de fer-ho i no serem nosaltres qui ho critiquem, però aquí no tindria cap sentit i no ens permetria avançar en al terreny de reclamar més poder polític per a Catalunya», va dir Duran Lleida.
Segons el dirigent de CiU, hi ha diferències entre ambdós casos. «A Euskadi, la situació política és molt complexa, perquè tenen una organització terrorista, una formació com HB que li dóna suport, i el Govern basc ha d'administrar aquesta situació», la qual cosa, segons ell, fa possible que vulguin sondejar la ciutadania. Tanmateix, va afegir, a Catalunya no hi ha «necessitat de recórrer a aquest mecanisme».
Encara que el respecte a les intencions del nacionalisme basc és total, el to de Duran Lleida va canviar quan va replicar al president del PNB, Xabier Arzalluz, que aquest divendres va assegurar que «alguns signants mantenen al congelador la Declaració de Barcelona», firmada pel PNB, CiU i BNG, en una clara al·lusió als nacionalistes catalans. Duran Lleida assegurà que no han renunciat als seus objectius, al reconeixement que «Espanya és plurinacional, pluricultural i plurilingüística».