El Correllengua Agermanat ha estat una gran mobilització popular en favor de la llengua catalana. Ha estat, també, una proesa, una gesta. Una heroïcitat.
La Flama de la Llengua ha travessat els Països Catalans de Nord a Sud i d’Oest a Est, en 17 dies sense aturar.
Ha cobert 1.500 quilòmetres, més de 180.000 persones han participat en els actes del Correllengua Agermanat, amb 30.000 portadors de la Torxa, amb 80 aturades a municipis, 20 concerts multitudinaris i desenes de milers de reproduccions del seu himne ‘Amb el cor’.
El Correllengua Agermanat s’ha anat construint a partir de zero. A partir d’un missatge de mòbil a uns quants joves. Amb tenacitat i caparrudesa i sumant tot el que es pot sumar avui als Països Catalans.
El Correllengua Agermanat ha agafat forma a partir de la mirada neta d’un reduït grup de joves, que han emprès la gran fita amb zero euros al pressupost.
Uns joves preparats, ambiciosos, determinats, valents, que no s’han aturat davant cap dels molts obstacles que s’han topat. Els han superat tots. Han sabut bastir un equip compensat, equilibrat, ferm i que ha sabut combinar un 100% d’il·lusió amb un 100% d’efectivitat, assolint una fórmula màgica i magistral que ha funcionat al 200%.
Hi hagut molta emoció en aquest Correllengua Agermanat. Si ets humà, és impossible veure les imatges èpiques, en molt de casos de tot un poble en moviment, persones de totes les edats, alçades, pesos, colors, ideologies… fent avançar junts el somni, passant-se la Torxa com a símbol, com a testimoni del nostre progrés cap a l’objectiu final.
També hi ha hagut molt de patiment, però aquest l’han assumit el grup de joves organitzadors. Amb una maduresa frapant, amb una intel·ligència desbordant.
Són les nostres heroïnes i els nostres herois. Aquest grup de joves que durant més d’un any han estat preparant aquesta gran mobilització i que durant els dies que ha durant el Correllengua Agermanat han dormit poc o gens, han patit estrès, nervis, esgotament físic. Voluntaris que ho han donat tot per fer possible aquesta epopeia en favor de la nostra llengua.
En la Roma clàssica, durant les celebracions dels triomfs, hi havia una persona encarregada de recordar al general victoriós que, malgrat tot, era humà. Respice post te! Hominem te esse memento! Mira darrere teu! Recorda que ets un home!
Als nostres herois i heroïnes que han fet possible el gran triomf del Correllengua Agermanat, la vida ja els recordarà que són humans, però nosaltres escrivim i compartim aquest text per recordar-los que sempre seran les nostres heroïnes i els nostres herois.
Que aquesta proclama corri de mòbil en mòbil per fer-los saber que valoram i agraïm la seva feina, el seu esforç, el seu sacrifici i el seu èxit.
Són els nostres herois i les nostres heroïnes. Gràcies infinites a cadascun d'ells, a cadascuna d'elles.