Poc va transcendir de la reunió que el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, va mantenir ahir horabaixa amb familiars dels pescadors de l'Alakrana. Zapatero únicament explicà que els havia transmès que l'Executiu "treballa intensament" per aconseguir l'alliberament del pesquer i que comprenia l'"angoixa" amb la qual viuen aquest episodi. "Els hem comentat tot el que estam fent i sobretot els hem donat tot el suport i la solidaritat que necessiten. Hi estam treballant intensament", resumí el president.
Per part seva, els familiars dels tripulants segrestats van guardar silenci i evitaren fer declaracions després d'entrevistar-se amb Zapatero durant dues hores a la Moncloa. D'altra banda, el dematí havien adoptat la mateixa actitud, en sortir de la trobada, de poc més de mitja hora, amb el president de l'Audiència Nacional, Àngel Juanes. Juanes, que va acceptar rebre una delegació de les famílies després que li ho demanassin, els contà el procediment jurídic que el jutge Santiago Pedraz instrueix contra els dos presumptes corsaris detinguts i els animà, confiant en una ràpida resolució del segrest.
"Explorant totes les vies"
El ministre d'Afers Exteriors, Miguel Àngel Moratinos, assegurà que el Govern hi continua fent feina, "explorant totes les vies jurídiques, legals, per accelerar al màxim" l'alliberament del pesquer Alakrana, segrestat des de fa quaranta dies per pirates somalis. Moratinos no va donar pistes sobre aquestes "vies" i titllà d'"especulació" el fet que es parli d'un possible recurs a la Llei d'estrangeria o d'un acord d'extradició amb Somàlia que permeti enviar-hi els dos pirates arrestats a Espanya. "Totes les vies jurídiques, legals, s'avaluaran per facilitar-ne l'alliberament. Les estam estudiant totes i em permetran que sigui prudent fins que se n'adopti la definitiva", va manifestar Moratinos al Congrés dels Diputats després de participar en un encontre del Comitè de crisi de l'Executiu sobre la situació de l'Alakrana.
Pel que fa a la gestió que està fent el Govern, Moratinos insistí que "no hi ha debilitat" per part de l'Executiu davant dels segrestadors en la decisió d'estudiar vies per portar els detinguts a Somàlia, sinó que allò que hi ha és una mera "aplicació de la legalitat internacional i l'estat de dret". Per la seva banda, el ministre de Justícia, Francisco Caamaño, va fer una crida a la "prudència" i a la "responsabilitat" de tothom i va defensar la necessitat de no "ventilar com altaveus" la manera en la qual "el poder judicial" solucionarà la situació creada per les exigències dels pirates somalis d'alliberar els seus dos companys que es troben empresonats a Espanya.
Una altra de les veus que ahir es deixà sentir va ser la del jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón, qui es va mostrar convençut que el conflicte se solucionarà favorablement. "Ara el que cal és que el jutge competent, la Fiscalia i tots els organismes que estan implicats en la resolució del tema actuïn", va explicar abans de qualificar la situació de l'Alakrana com "un fet perniciós per a la seguretat de les famílies i de les persones segrestades".
Suport dels grups polítics
Els portaveus de Defensa dels grups parlamentaris -Rosa Díez (UPyD), Gaspar Llamazares (IU), Beatriz Rodríguez-Salmons (PP), José Ramón Beloki (PNB) i Jesús Cuadrado (PSOE)- van coincidir ahir al Congrés a donar suport al Govern perquè es resolgui aviat i favorablement el segrest.
Considerar còmplices i no autors els detinguts, possible solució
El mutisme expressat per les famílies, que contrasta amb l'actitud que havien tingut fins ara, podria interpretar-se com un senyal que s'està ultimant la sortida jurídica que permeti satisfer la demanda dels pirates, que Espanya retorni els seus dos companys. Així, la solució podria ser l'apuntada per l'advocat d'un dels dos pirates detinguts, Francisco Javier Díaz Aparicio, que va demanar que s'apliqui l'article 57.7 de la Llei d'estrangeria -previst per als processats o inculpats per delictes castigats amb menys de 6 anys de presó- i que el jutge acordi l'expulsió del seu representat i del company en un termini màxim de tres dies.
Tanmateix, Díaz Aparicio, que representa el jove Abdu Willy, conscient que els delictes dels quals s'acusa els dos somalis -associació il·lícita, detenció il·legal i ús d'armes- duen aparellats penes molt superiors, ha suggerit que siguin considerats còmplices i no autors dels delictes, fet que suposaria un càstig més lleu. No obstant això, fonts jurídiques consultades a l'Audiència Nacional creuen poc factible aquesta sortida, especialment si no rep el suport de la Fiscalia, que ahir dematí va evitar comprometre's amb el lletrat, qui interpreta que el fiscal de l'Audiència "no té capacitat de decisió i espera les instruccions de la Fiscalia General de l'Estat, que depèn del Ministeri de Justícia". Sigui o no aquesta la solució en la qual treballa el Govern, la veritat és que el ministre d'Exteriors, Miguel Àngel Moratinos, hagué de negar públicament que l'Executiu hagi encarregat a Díaz Aparicio la defensa d'Abdu Willy en substitució de l'advocat d'ofici que el representava fins a ara.