ETA ha afirmat que el seu "desarmament és a l'agenda" i que la cessació de la seva activitat armada és resultat d'una reflexió iniciada fa una dècada. A més, destaca que no s'asseurà en una taula de negociació política" perquè és la societat basca la que té "la clau dels avenços".
Així ho afirma en una entrevista que publica avui el diari Gara, de la qual avançà ahir un fragment. Dos portaveus de l'organització terrorista responen als interrogants plantejats sobre la seva decisió de renunciar a la violència i expliquen que es tracta del resultat d'un procés de reflexió iniciat fa almenys una dècada, però que no ha estat "estructurat i lineal".
ETA diu que la decisió sobre "la lluita armada no era senzilla" i admet "el gran sentiment de responsabilitat" que li provoca la declaració del 20 d'octubre, que, "pel seu nivell, veuen equiparable només a dos moments anteriors: la creació d'ETA i la decisió de continuar amb la lluita armada després de la mort de Franco", segons assenyala el Gara.
L'organització parla també de la seva relació amb els agents internacionals i, segons avançà el diari, "dóna més llum" sobre la Declaració d'Aiete. Així mateix, explica quin és la seva posició actual davant l'Estat espanyol i, més en concret, davant la probable arribada del PP a la Moncloa.
Per ETA, "la clau dels avenços" és en la societat basca i destaca que "no estarà asseguda a la taula de la negociació política". A més, "anticipa altres escenaris possibles", com per exemple, què creu que ocorreria si l'Estat espanyol optàs "per intentar bloquejar completament la situació". Es tracta de la primera comunicació pública de l'organització armada des que el 20 d'octubre passat anunciàs la cessació definitiva de l'activitat armada mentre instava els governs d'Espanya i França a una nova negociació.
La darrera vegada que ETA emprà el format d'entrevista per a transmetre els seus missatges va ser el 25 de setembre de 2010, el mateix dia de la firma de l'Acord de Gernika, en què l'esquerra abertzale li va exigir un alto el foc. D'altra banda, la jornada d'ahir va estar marcada per la presència del diputat general de Gipúscoa, Martín Garitano (Bildu), en l'acte organitzat a Sant Sebastià per les Juntes Generals. L'assistència de Garitano resultà especialment significativa, ja que es tracta del primer cop que Bildu envia el seu màxim representant institucional a un acte d'homenatge als afectats pel terrorisme.
Ofrena floral
Garitano i la resta de càrrecs i membres de les Juntes de Bildu foren els únics que no dipositaren roses blanques en el monòlit en memòria de les víctimes del terrorisme, davant el qual va tenir lloc l'acte, i van limitar-se a participar en la concentració silenciosa duita a terme sense lema.
En acabar l'homenatge, Garitano recordà, en declaracions a la premsa, els "milers i milers de ciutadans bascos que han sofert la violència dels estats" i lamentà que el d'ahir no fos "el dia de totes les víctimes". Garitano recalcà que anava a aquest acte amb la intenció de "fer memòria de totes les víctimes d'aquest conflicte".
"Tal dia com avui, la Guàrdia Civil matà a Etxarri-Aranaz el regidor de Lakunza Mikel Arregi", i la seva memòria, segons Garitano, "no hi ha estat present".