El ministre d'Educació, José Ignacio Wert, ha reconegut avui que no ha aconseguit que la reforma educativa que durà a terme compti amb cap altre suport que el del PP, però assegura que ha fet passes per a què això fos diferent, i ha defensat la «voluntat de diàleg» del seu departament.
Avui ha tengut lloc el debat i aprovació del projecte de Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE) al ple del Congrés. La polèmica 'llei Wert' ha estat qualificada pel seu creador com una norma «molt important», tot i no haver despertat el suport de la resta dels grups, que de fet s'han pronunciat diametralment en contra del text.
Vehicularitat del castellà
Entre les esmenes aprovades durant el tràmit parlamentari, en destaca una pactada entre PP i UPyD, que reforça el castellà com a llengua vehicular en l'ensenyament a tot l'Estat. Aquest punt generà malestar als sectors que representen territoris amb llengua oficial pròpia, i per exemple, CiU acusà el PP de «predemocràtic» i de voler «tirar per terra» el model d'immersió lingüística al Principat.
Els populars i UPyD també van arribar a un acord sobre la incorporació d'una disposició addicional perquè l'equip directiu i els professors dels centres siguin considerats autoritat pública. Aquest aspecte suscità també el malestar al grup socialista, que esperava el debat sobre l'autoritat en l'elaboració de l'Estatut Docent.
Un «zombi»
Pràcticament tota l'oposició s'ha ratificat avui en el compromís de derogar la reforma educativa que proposa Wert quan canviï la majoria parlamentària que sustenta al Govern de Mariano Rajoy. Per alguns, la LOMQE neix «morta», i per d'altres és un «zombi» que s'ha tramitat «sense canvis substancials i sense escoltar la comunitat educativa».
El debat s'ha iniciat el matí amb la intervenció dels grups parlamentaris, ja que el ministre d'Educació Wert ha renunciat a intervenir en un primer moment per a presentar el dictamen de la Comissió d'Educació.
Tant Esquerra Republicana com Amaiur han advertit que la reforma educativa no s'aplicarà ni a Catalunya ni tampoc al País Basc. El diputat d'ERC Joan Tardá ha opinat que la llei representa un «fanatisme que no té perdó, una croada nacional catòlica pròpia dels temps del NODO», així que «no passaran», perquè «de la mala gent -ha dit en català- n'estem farts». «Franco no va acabar amb el català. Vostè tampoc no ho aconseguirà», ha sentenciat.