Segueix-nos F Y T R

La corrupció policial, un element clau per a entendre el tràfic de persones, drogues i influències a l’Estat espanyol

Tot i l’oxímoron que suposa xerrar sobre dades oficials de corrupció institucional, les dades són alarmants

Imatge genèrica de detenció per part de la Guàrdia Civil

|

La Fiscalia General de l'Estat espanyol va advertir fa quasi un any que la corrupció policial posa en risc judicis sencers contra el narcotràfic, ja que la implicació d'agents pot suposar l’anul·lació de proves clau. Així ho explica detalladament la web especialitzada en succeïts Insight Crime en una entrada dedicada a la corrupció de les forces de seguretat espanyoles.

Segons dades d'Interior, en la darrera dècada s'han expulsat uns 47 agents de la Policia Nacional espanyola (20) i la Guàrdia Civil (27) per vincles directes amb el narcotràfic des del 2014. Només el 2024 es varen comptabilitzar unes 108 persones processades per corrupció a l’Estat espanyol, una part important de les quals corresponen a membres de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat (FCSE).

Actualment, a principis del 2026 són recurrents les notícies sobre judicis relacionats amb la corrupció d’autoritats i forces de seguretat que han participat en accions de tràfic de drogues, així com noves detencions en forma de degoteig constant. Basant-nos en operacions judicials recents i informes oficials, només en el període 2024-2025 ja trobam tot el ventall de corrupcions possibles: narcotràfic, blanqueig de capitals, falsedat documental, immigració i regularització irregulars, prostitució i explotació sexual, segrest…

Pel que fa al narcotràfic i el blanqueig de capitals, ha estat de gran impacte internacional la detenció de l'excap de la Unitat de Delictes Econòmics i Fiscals (UDEF, 2024-2026) Oscar Sánchez, conegut com ‘El Amigo’, acusat de col·laborar amb les xarxes de narcotràfic internacional que operaven a l’Estat espanyol. A més, es varen trobar 20 milions emparedats a casa i es sospita que assessorava narcos sobre quins contenidors emprar al port per tal de desviar l'atenció. Assumptes Interns calcula que l’excap de la UDEF va ajudar a filtrar uns 39 contenidors amb unes 73 tones de cocaïna, valorades en uns 2.846 milions d’euros.

En el mateix període es jutjava un cas anterior del (2022), descrit a la premsa com a «narco benevolència al Port de Barcelona», en el qual es condemnava a dos comandaments de la Policia Nacional espanyola «per liderar una banda de narcos que operava al Port de Barcelona». La sentència imposava 15 anys de presó a un inspector antidroga de la Policia Nacional espanyola que participava en la importació de cocaïna des de Sud Amèrica. O la «banda de policies traficants» que robaven directament als narcos en Mèrida (2025).

Com a darrer exemple, els cinc comandaments antidroga «caiguts» en menys de dos anys. The Objective ho explicava així el passat mes de desembre: «la detenció del cap del Grup III d'Estupefaents de la Policia Nacional de Valladolid, en el marc d'una operació contra el narcotràfic suposa la caiguda del cinquè comandament antidroga que la Unitat d'Afers Interns (UAI) agafa en menys de dos anys lucrant-se de l'activitat il·legal que en realitat havia de perseguir».

Pel que fa a la falsedat documental i la regularització fraudulenta de persones migrades, es poden destacar diversos casos, com ara la desarticulació d’una xarxa a la província de Barcelona (2025), en la qual cobraven fins a 15.000 euros per cada expedient de regularització fraudulent. Utilitzaven parelles de fet fictícies i falsificació de documents per legalitzar migrants a canvi de grans sumes econòmiques. Aquest no és un fet aïllat, és un exemple de les multitud d’investigcions en curs que afecten agents d'oficines d'estrangeria per facilitar cites prèvies i permisos a canvi de suborns, fins al punt d’arribar a conformar autèntiques màfies organitzades, com ara el cas del tres agents de la Comisaria de Guadalajara detinguts el passat mes de novembre.

Pel que fa a la prostitució i l’explotació sexual, un dels casos més actuals és el de la Policia Local a d’Almeria (2025). La investigació, encara oberta al febrer del 2026, se centra en dos policies locals implicats en una trama de prostitució i abusos a menors de 16 anys. Una dona actuava de proxeneta mentre es teixia una red clientelar a través de pàgines de contactes. De la mateixa forma, diversos casos oberts investiguen agents per possibles filtracions sobre batudes policials a locals destinats a l'explotació sexual.

Xerrar sobre les dades oficials de la corrupció d’unes institucions que, alhora, són les encarregades d’elaborar aquestos informes oficials, és un oxímoron. Tot i això, els informes aboquen unes dades clarament alarmants.

+ Vist