El president de Balears, Jaume Matas, alertà ahir que el secretari general del PSOE, José Luis Rodríguez Zapatero, té intenció de plantejar un pacte «a la balear» a les properes eleccions generals del març del 2004 a la resta de formacions polítiques espanyoles, a excepció del PP, si aquest partit no aconsegueix revalidar la seva majoria absoluta, per poder així arribar a La Moncloa.
Matas estimà que el PP tindrà «molt difícil» aconseguir de nou majoria absoluta al març i considerà la possibilitat que la «debilitat personal» de Zapatero al PSOE el dugui a meditar un pacte que suposi la sortida del PP del govern. «Els líders són més perillosos quan són febles, quan la seva pròpia situació personal és en joc. Si no accedeixen al poder, és quan es converteixen en més perillosos», sentencià.
El dirigent balear criticà la «irresponsabilitat» del líder del PSC, Pascual Maragall, per efectuar determinats plantejaments de reformes constitucionals just al moment en què el Govern basc està fent un «envit a la unitat d'Espanya i un pols a l'Estat de Dret». «Plantejar aventures com les que planteja Maragall i les que previsiblement plantejarà ERC és el pitjor de tot. És la major irresponsabilitat de totes», assenyalà.
Així mateix, aventurà que el PSC pactarà amb ERC després de les pròximes eleccions catalanes per aconseguir governar aquesta Comunitat, i és per això que el partit liderat per Josep Lluís Carod-Rovira està reivindicant una reforma del Senat i una major presència de les comunitats autònomes a Europa. Segons Matas, el més greu d'aquesta situació és la ruptura del consens existent a Espanya des dels anys setanta sobre qualsevol decisió política de reforma constitucional.
«Això és el que Maragall, a benefici propi, posa en qüestió, perquè necessita tenir una coartada per pactar amb ERC, i Zapatero, ostatge de la seva debilitat política interna i externa, li ho ha permès, perquè ha de pagar-li les lletres que li deu des de l'inici del seu suport», explicà Matas.El president balear afirmà que el PSOE està trencant «de manera unilateral» a molts llocs d'Espanya, però de manera específica a Catalunya, l'esperit de consens que sempre ha prevalgut «per sobre de qualsevol cosa» dins de qualsevol hipotètica reforma constitucional.