El cap de llista al Parlament foral per la il·legalitzada AuB, Pernando Barrena, presentà ahir 221 demandes contra l'Estat espanyol davant del Tribunal Europeu de Drets Humans per l'anul·lació de les candidatures successores de Batasuna als comicis autonòmics bascs del 25 de maig passat.
Els demandants denuncien la decisió adoptada el 3 de maig passat pel Tribunal Suprem, que anul·là 241 candidatures electorals presentades al País Basc i Navarra per considerar que formava part de l'«estratègia de successió de Batasuna», que fou il·legalitzada el 27 de març passat per la seva vinculació amb ETA.
Les 221 demandes dipositades ahir davant de la Cort, amb seu a Estrasburg (el nord-est de França), afirmen que aquesta decisió del Suprem infringeix els articles 10 («dret a la llibertat d'expressió) i 13 («dret a un recurs efectiu», així com l'article 3 del Protocol addicional («dret a eleccions lliures») del Conveni Europeu de Drets Humans.
Les demandes foren presentades al registre de la Cort per Barrena i el seu advocat Didier Rouget, els quals mostraren la seva confiança que el tribunal les admeti a tràmit, malgrat ser conscients que la resposta no es coneixerà abans de sis mesos o un any.
Barrena precisà que de les 221 demandes, 207 corresponen a les llistes de candidats a les municipals, 11 a les llistes a les Juntes generals d'Àlaba, Biscaia i Guipúscoa, una a la llista al Parlament de Navarra i unes altres dues han estat presentades a títol individual.
Aquestes últimes foren firmades per l'exbatlessa d'Hernani i candidata a la reelecció Mertxe Etxeberria i pel propi Barrena, en la seva qualitat d'exdiputat del Parlament de Navarra.
Barrena mantingué que amb l'anul·lació de les llistes de l'esquerra abertzale, el Tribunal Suprem espanyol violà els «drets civils i polítics dels bascs», que «estan protegits per la Constitució espanyola i pel Conveni» de Drets Humans.
Afirmà que les seves demandes «no tenen res a veure» amb la presentada davant del tribunal el 10 de setembre passat pel Govern basc contra l'Estat espanyol a causa de la llei de Partits, que permeté il·legalitzar Batasuna. Aquesta iniciativa de l'Executiu basc «no ens sembla malament».