Segueix-nos F Y T R

El TSJ obliga la Generalitat Valenciana a dirigir-se a les Balears i a Catalunya en espanyol

http://www.elpunt.cat | GRUP EL PUNT

|

El Tribunal Superior de Justícia del País Valencià ha declarat la nul·litat parcial del Decret 6/2017 de la Generalitat Valenciana que regula l'ús del castellà i del valencià en l'administració pública.

La Sala contenciosa administrativa de l'Alt Tribunal valencià estima parcialment el recurs interposat per dos diputats del Grup Popular i anul·la 11 articles i una disposició final que donaven un ús destacat al valencià sobre el castellà en aspectes com les notificacions en els tràmits administratius, la retolació d'edificis i dependències públiques, la comunicació entre els empleats públics i la d'aquests amb els ciutadans, les publicacions i publicitat institucional, els contractes amb proveïdors, així com en la la retolació de carreteres, camins i altres dependències i serveis d'interès públic que depèn d'entitats locals. Sobre alguns d'aquests articles ja havia emès informe desfavorable el Consell Jurídic Consultiu.

Els magistrats de la Secció Quarta validen la resta de la norma la nul·litat íntegra de la qual reclamaven els recurrents, que mantenien que la discriminació positiva a favor del valencià no garantia el dret dels ciutadans a relacionar-se amb l'Administració en la llengua oficial de la seva elecció.

Atenció als ciutadans
El Tribunal considera contrari a Dret l'article que imposa al personal de la Generalitat que atén a la ciutadania l'obligació d'iniciar en valencià la comunicació amb els particulars.

Sent les dues llengües oficials mitjà normal de comunicació, "imposar de manera general i en tota circumstància i sense justificació coneguda", l'ús d'una contravé l'Estatut d'Autonomia, la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià i la doctrina del Tribunal Constitucional, que considera inconstitucional que l'ús preferent d'una llengua sigui imposat per la norma en detriment de l'altra llengua oficial.

Les comunicacions amb les Balears i Catalunya en castellà
Els magistrats de la Sala del Contenciós del TSJ consideren que els documents o expedients emesos per la Generalitat en valencià només tenen validesa dins del mateix territori.

Això implica que perquè tenguin eficàcia en altres regions han de ser traduïts al castellà també quan es dirigeixin a la resta dels territoris catalanoparlants com les Balears i Catalunya, perquè el valencià no és llengua cooficial en aquestes. 

Després d'analitzar la jurisprudència del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional, la Sala conclou que el Decret impugnat contravé l'Estatut d'Autonomia i la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià que pretén desenvolupar, motiu pel qual declara nuls aquells articles del decret que pretenen validar l'ús del valencià en els tràmits amb altres comunitats a les quals s'al·ludeix com a «pertanyents al mateix àmbit lingüístic».

«Amb independència de la naturalesa, concepte o consideració que es pugui mantenir sobre el valencià i/o català, àdhuc en la tesi que una i una altra llengua cooficial en les comunitats autònomes de Catalunya, les Balears i València formen part del mateix sistema lingüístic, que conformen una comunitat lingüística i àmbit lingüístic, que des del punt de vista de la filologia, valencià i català siguin la mateixa llengua, o fins i tot encara que s'admetés sense matisos que científicament són el mateix valencià i català i no llengües similars– aquesta Sala no es defineix en aquest punt- es jutja que el Decret impugnat contravé el sistema de fonts determinat en la Constitució, a part de no respectar el principi de jerarquia dins del subsistema normatiu autonòmic valencià».

El TSJCV avala la norma del Consell en el que afecta a la resta d'aspectes relacionats amb les notificacions puix que, en contra del sostingut pel PP,  garanteix el dret dels ciutadans a triar la llengua cooficial de les comunicacions amb l'Administració, tant en els procediments iniciats d'ofici com en els iniciats a sol·licitud de l'interessat.

El mateix ocorre amb els certificats. No és il·legal expedir-los per defecte en valencià, tret que el sol·licitant demani que es facin en castellà.

Retolació informativa de l'Administració
La sentència també considera il·legal la regulació que fa el decret de la Generalitat sobre l'idioma a utilitzar en els rètols informatius d'oficines i instal·lacions de l'Administració de la Generalitat.

L'ús exclusiu del valencià per a les zones valencianoparlants i la possibilitat d'emprar ambdues llengües per als territoris de predomini lingüístic castellà «no preserva l'equilibri entre les dues llengües oficials», assenyalen els magistrats que apel·len a les sentències del Constitucional per recordar que «no existeix cap deure de conèixer el valencià i sí el castellà».

Comunicacions entre treballadors públics
El Tribunal, en una sentència notificada aquest dimecres a les parts, tampoc considera ajustat a Dret l'article que estableix que les actuacions administratives internes, les que s'entaulen fonamentalment entre empleats públics, es redactin exclusivament en valencià com preveu la norma aprovada pel Consell, puix que no tots tenen l'obligació de conèixer el valencià.

Sobre aquest punt, la sentència assenyala que «les actuacions internes s'entaulen fonamentalment entre empleats públics, sense que una gran part d'ells tengui legalment l'obligació de conèixer el valencià, menys fins al punt de poder comunicar-se per escrit en aquesta llengua».

Sobre aquest tema, el Tribunal explica que la norma anul·lada parcialment ignora la realitat plurilingüe del País Valencià reconeguda a l'Estatut d'Autonomia, en la qual existeixen territoris predominantment castellanoparlants, amb dependències i serveis de caràcter administratiu de la Generalitat. L'article declarat nul imposa que «les actuacions internes, també en aquests casos, perquè res se salva en el precepte, es redactaran en valencià».

Publicacions i publicitat institucional
També anul·len parcialment l'article que estableix que les publicacions periòdiques de la Generalitat i la publicitat institucional es redactaran en valencià.

Després de recordar «la inexistència d'un deure conèixer el valencià», la Sala conclou que «la previsió que només obligatòriament hagin de redactar-se en valencià els fullets, cartells i avisos de cáracter informatiu o divulgatiu en qualsevol suport i, en general, totes les publicacions, conculca el règim de cooficialitat que deriva de la Constitució, de l'Estatut d'Autonomia i de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià».

Contractació pública, competència estatal
Igualment discriminatori és l'article que imposa l'ocupació del valencià als licitadors que optin als concursos públics. «Això suposa desconèixer que l'opció lingüística no només ve reconeguda a la ciutadania», sinó que «també aconsegueix als contractistes o aspirants a ser-ho, domiciliats dins o fora del territori autonòmic».

Establir el valencià entre els requisits dels plecs de condicions dels concursos públics manca de «cobertura legal» perquè la regulació de la matèria relativa a contractes del sector públic és una competència estatal; no autonòmica.

Senyalització carreteres i camins
El Tribunal també declara nul l'article que estableix el valencià com la llengua que s'ha d'utilitzar en la senyalització de carreteres, camins, estacions d'autobusos i dependències d'interès públic que depèn de les entitats locals.

Finalment, el Tribunal Superior rebutja el recurs del PP en aquells extrems en els quals pretenia la nul·litat d'altres articles com el qual regula la llengua que s'utilitza en les relacions amb les institucions estatutàries i amb les entitats locals valencianes.


+ VIST