El Ple del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) ha aprovat un acord amb al·legacions a l’Avantprojecte de llei general de comunicació audiovisual, que pretén transposar la Directiva 2010/13/UE. Aquesta directiva europea, aprovada el novembre del 2018, suposa actualitzar la normativa audiovisual incorporant en l’àmbit subjectiu de la regulació els serveis televisius a petició, com ara Netflix o HBO, i les plataformes d’intercanvi de vídeos, com ara YouTube.
En les al·legacions, el CAC constata la necessitat d’incorporar en la versió definitiva d’aquesta proposta un nou enfocament que reflecteixi la diversitat cultural i lingüística interna de l’Estat espanyol. En aquest sentit, es considera que caldria preveure mesures concretes en relació amb la producció i promoció de les llengües oficials que no són l'espanyol.
D’aquesta manera, pel que fa a l’obligació de finançament d’obra europea, el Consell proposa incrementar del 5 al 10% la quota de finançament d’obres europees per als serveis de televisió a petició, com Netflix o HBO, en la línia d’altres països europeus. En el cas de les televisions lineals, el CAC proposa mantenir el sistema vigent, del 5% per a les televisions privades i del 6% per a les públiques.
Així mateix, demana fer efectiva la diversitat cultural i que el 50% de la quota d’obres en llengües de l’Estat espanyol es destini a obres audiovisuals en català, basc o gallec, atesa la situació de precarietat d’aquestes llengües en l’àmbit audiovisual, o, com a mínim, un percentatge que es correspongui amb el pes poblacional del conjunt de territoris amb llengües cooficials.
D’altra banda, es reclama una presència mínima de la llengua catalana en el catàleg dels serveis televisius a petició. Segons l’avantprojecte, aquests serveis hauran de garantir una quota mínima del 30% del seu catàleg en obres audiovisuals europees i, d’aquesta quota, el 50% haurà de ser en la llengua oficial de l’Estat o en alguna de les llengües de les comunitats autònomes.
El CAC subratlla que l’avantprojecte no introdueix cap percentatge concret per a llengües cooficials altres que l'espanyola. Per tant, reclama que, del 50% esmentat reservat a llengües oficials a l’Estat, el 50% sigui per al català, el basc o el gallec, atesa la situació de precarietat d’aquestes llengües en l’àmbit audiovisual, o, com a mínim, un percentatge que es correspongui amb el pes poblacional del conjunt de territoris amb llengües cooficials.
En relació amb la prominència d’aquestes obres (és a dir, que apareguin de manera destacada), el CAC demana que l’avantprojecte defineixi, tal com faculta la Directiva, els continguts de servei públic i els continguts en català, basc o gallec, com a continguts d’interès general, ja que contribueixen i són reflex de la diversitat cultural i, per tant, aquests continguts haurien de tenir prominència en els serveis a petició.
Així mateix, el CAC considera que l’avantprojecte hauria de preveure que els catàlegs dels serveis de vídeo a petició incorporessin les versions ja doblades o subtitulades al català de les seves obres.