Vint anys han hagut de passar per posar punt final a la polèmica. Durant el mandat de José María Aznar, les matrícules dels vehicles van incorporar la bandera europea i la 'E' espanyola. Tanmateix, la decisió va topar amb una forta oposició als Països Catalans, al País Basc i Galícia, on milers de ciutadans van col·locar adhesius propis, com el 'CAT', l''EH' i el 'GZ'. Llavors l'Estat espanyol començà a multar per tapar el distintiu assegurant que era il·legal, però ara el Govern de Pedro Sánchez assegura que la mesura no és il·legal perquè no entorpeix en la identificació de la matrícula.
Tal com ha publicat aquesta setmana VilaWeb, una de les persones més combatives contra la imposició de la 'E' espanyola ha estat el secretari d'organització del Bloc Nacionalista Gallec, Bieito Lobeiro, que fan anys que llueix el 'GZ' en les dues matrícules del vehicle, fet que li ha dut tota mena de problemes amb patrulles de la Guàrdia Civil.
«Van venir a aturar-me dues vegades el mateix dia i amb una diferència d'uns dos quilòmetres», diu Lobeira. La Guàrdia Civil el tenia en el punt de mira i l'ha aturat a gairebé qualsevol punt de la geografia gallega. «Van arribar a escorcollar-me el cotxe», explica.
«Hem entrat en el debat simbòlic. Aquí hi ha una persecució de la simbologia gallega des de fa molt de temps, com la confiscació de banderes als estadis o les multes a les embarcacions que en porten», lamenta. Per això va decidir de presentar recurs al Ministeri d'Interior espanyol per cada multa. Finalment, li ha donat la raó i li ha comunicat que li retira totes les sancions.
La llei de trànsit actual tan sols preveu com a infracció que la matrícula presenti «obstacles que impedeixen o dificulten la lectura o la identificació», sense fer cap mena d'al·lusió al fet de tapar la 'E'. Per això el ministeri espanyol ha hagut d'anul·lar les multes a Lobeira, que les havia rebudes totes a casa, malgrat que els agents asseguraven que les plaques «eren il·legibles».