La Fundació Reeixida ha dirigit una carta oberta al Govern de la Generalitat i als municipis de Catalunya per denunciar la discriminació que pateixen «els catalans que viuen en municipis amb topònims oficials no normatius i indirectament també, aquells altres que, sense viure-hi hi han de tractar».
Es refereixen al fet d'haver d'escriure el nom del poble «com si n'ignoressin l'ortografia», per culpa d'una legislació «injusta i caduca», una anomalia en molts casos d'herència franquista que va tornar a les formes oficials anteriors a la normativització que va fer la Generalitat republicana l'any 1933 a través de l'Institut d'Estudis Catalans. «Tenim tots el dret a poder escriure correctament el nom dels nostres pobles i ciutats i que aquest fet sigui reconegut oficialment», defensen des de Reeixida.
Demanen que el Govern eviti «la corrupció i arbitrarietat d'aquest fet», donat que la Llei de Política Lingüística diu que els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana i assenyalen als ajuntaments responsables: «Els noms correctes d'aquests deu pobles desfigurats són: Cabassers (no Cabacés), Campmany (no Capmany), Castell i Platja d'Aro (no Castell-Platja d'Aro), Figueró i Montmany (no Figaró-Montmany), Vulpellac, Fonteta i Peratallada (no Forallac); Lledó (no Lladó), Maçanes (no Massanes), Navars (no Navàs), Rialb (no Rialp), Terrassola i Lavit (no Torrelavit)».