Bartomeu Picornell és de Llubí i és a la tercera generació de comerciants d'ametles. Poca gent com ell viu i coneix els problemes del sector.
Com va començar la vostra empresa?
El meu padrí era comprador de bessó. Mon pare va posar la primera trencadora fa 50 anys. Jo em vaig criar dins aquest món modernitzant l'empresa i fent una instal·lació que em permet fer molta feina.
Quines feines feis?
Trencar ametles i triar-ne el bessó. Tenim un forn per torrar-ne i una màquina per fer-ne farina amb els trossos. El bessó el duc a repelar a Alacant i el torn cap aquí. Les màquines que hi ha a Mallorca no poden fer tota la feina que haurien de fer perquè la maquinària és vella i m'ho fan a la Península. El nostre bessó així és més vistós, amb una feina més ben feta.
D'on treis el bessó?
Compram ametles. També faig feina d'encetar per altres empreses i cooperatives. El panorama està molt trist. De cada any anam a menys. Més poca producció, menys preus... El bessó de Mallorca ha estat d'or i ara no val res. Necessitam que se li posi una injecció grossa aviat, si no el malalt es morirà.
Com és possible això?
És a causa de la competència del bessó nord-americà. El bessó mallorquí és més gustós, és un producte molt bo, però ens queda lleig per la diversitat de varietats de l'ametla. Si el seleccionam un poc ens queda millor, però el sobrant és mal de vendre.
Què es podria fer per canviar les coses?
Que el Govern s'hi impliqui un poc i que ens ajudi a promocionar l'ametla impulsant campanyes o donant-la a conèixer als consumidors. El tema del turisme és molt important: vénen molts d'estrangers aquí i se'n van sense haver tastat l'ametla. Se'n van sense saber què surt de les flors dels ametlers.
Com resolem el tema de la comercialització?
El futur és vendre a la menuda. Si podem obrir un mercat propi aquí a poc a poc en podrem anar obrint un altre a fora. Per conèixer un mercat s'ha de provar de fer-hi feina. L'any que ve vull anar a totes les fires que pugui. He fet la marca Fruit de la Flor perquè sàpiguen d'on ve l'ametla.
Com va anar a la Fira de la Mel?
Vaig quedar-ne content. No pensava mai que la gent fes tant de cas a les nostres ametles. Ha vengut gent d'Andratx, de Sóller, de Valldemossa... a dur-se'n un poc d'ametla de Mallorca. L'ametla mallorquina és mala de trobar i la gent respon molt bé.
Com ho fas per presentar bé l'ametla?
El bessó el seleccion amb una màquina. El bessó petit i els trossos serveixen per fer farina. Aquesta farina pot trobar un mercat a les pastisseries, gelateries i altres establiments.
La bona comercialització podria millorar el preu?
Si tot el bessó fos autènticament bessó mallorquí, el preu es podria millorar. El bessó mallorquí té una demanda de cada vegada major.
Són adequades les nostres varietats?
Sí, tenim bones varietats: Pons, Vivot, Guarin, Jordi, Verdereta... Amb l'ametla que tenim no sé per què hem d'anar a cercar varietats externes. L'ametla forana és mala de pelar i mala de trencar. L'arbre és llépol i delicat. I el gust no és igual. No entenc com ens hem enamorat d'aquestes coses.
Com veus el futur?
Començ a tornar un poc pessimista. La darrera campanya molts de pagesos m'han sentit a dir que l'ametla acabarà com les tàperes de Llubí i Campos. Sols seria optimista si el bessó mallorquí fos autènticament mallorquí, sense mescles. És aquí que s'hi ha de fer feina.
Com es podria aconseguir això?
S'hauria de fer una identificació. Sense això no tenim futur. Si l'ametla que es ven com a mallorquina no ho és, no hi ha futur. S'hauria de fer una identificació pública i que se'n poguessin fer controls. Surt molta cosa que no té res de bessó mallorquí i en fa servir el nom. Els americans els ho duen ja repelat i per comoditat els continuen comprant.
Per tant, la vostra opció és defensar l'ametla de Mallorca?
No en veig d'altra. El poc bessó que tenim, si es fessin les coses ben fetes, tendria un mercat propi. Es tracta de fer un mercat d'ametla mallorquina i que la nostra varietat d'ametla es faci valer com ja ho va fer en el passat.