En aquest article parlarem de la inversió tant pública com privada, i més endavant, en un altre article, ens centrarem més en la inversió pública, la que fan els estats.
Si dèiem que la productivitat era la base sobre la qual s’havia de sustentar el benestar econòmic de les persones, la pregunta que sorgeix a continuació és com impulsar-la, i la resposta és, necessàriament, sempre invertint.
La inversió es pot classificar en funció dels diferents tipus d’actius en els quals s’inverteix. A efectes d’aquest escrit els hem classificat, de forma resumida, en: 1) habitatge; 2) actius materials productius (infraestructures, maquinària, transport...); i 3) actius immaterials productius (software, I+D...). Tots ells són necessaris, però mentre que el primer un cop acabat no té majors repercussions en l’activitat econòmica, els dos darrers generen més activitat al llarg de la seva vida útil, i per això els anomenem “productius”. Les tres tipologies són importants i han de mantenir un equilibri. Durant un determinat període (2000-2006/7) aquest equilibri es va alterar per l’explosiu boom immobiliari viscut en aquells anys.
El perfil temporal de la inversió en relació amb el PIB de cada regió dels darrers anys identifica perfectament les tres fases viscudes entre el 2000 i el 2016 (expansió, recessió i recuperació). Les dues regions amb major presència de la inversió immobiliària (València i les Balears) presenten un perfil de fort creixement durant la fase d’expansió que s’interromp de forma molt abrupta durant la recessió. L’elevat nivell d’inversió de l’etapa expansiva era totalment enganyós perquè es basava en l’elevat endeutament que anava assumint la societat a mesura que s’invertia. I, a més, la inversió era principalment del primer tipus (habitatge).
En els anys de recuperació, Espanya i els tres territoris de l’Euroregió Mediterrània estabilitzen la inversió en nivells molt inferiors als dels anys d’expansió, previsiblement més assumibles. Catalunya presenta un perfil més discret de pujada durant l’expansió i també de baixada en el període de la recessió. València, a partir de la recuperació, sembla estancar-se en nivells d’inversió inferiors a la mitjana estatal.
Però tan important com el volum de la inversió és la tipologia dels actius en els quals s’inverteix. El quadre següent retrata el canvi en la tipologia dels actius i les diferències entre les tres regions de l’Euroregió. A les Illes Balears les alteracions entre les tres tipologies no són tan notòries com en els altres territoris tot i seguir les tendències generals. En canvi, tant a Catalunya com especialment a València, el perfil dels actius d’inversió canvia radicalment: del 2006 al 2015 la caiguda en la inversió en habitatge cau 17,2 i 25,5 punts respectivament en benefici de les inversions més productives, i molt especialment en actius immaterials que fins aleshores tenien una importància més discreta.
Tot i que aquests augments de la inversió més productiva han de ser evidentment benvinguts, també s’ha de fer notar que es produeixen en un context d’inversió general que, com dèiem, és més baix que en el període expansiu i, per tant, els volums d’inversió presenten uns augments absoluts menys notoris del que reflecteixen els canvis percentuals.
Tota aquesta informació la podeu trobar, més ampliada, en l’Informe EuroMedi. Anàlisi de les potencialitats de l’Euroregió Mediterrània i de les limitacions que li són imposades, publicat per la Fundació Vincle i que trobareu a les llibreries. Podeu llegir la versió reduïda de l’informe aquí.