El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha condemnat per un delicte de desobediència el diputat de la CUP i secretari tercer de la Mesa del Parlament, Pau Juvillà, per haver mantingut els llaços grocs penjats del seu despatx a la Paeria de Lleida durant la campanya de les eleccions generals del 2019, quan era regidor. Se li demanen sis mesos d'inhabilitació a càrrec públic i pagar una multa de 1.080 euros.
En la resolució, el tribunal sosté que Juvillà «es va negar de forma reiterada i contumaç» a donar compliment als acords i requeriments fixats durant el període electoral per la Junta Electoral de Zona (JEZ), i després de la Junta Electoral Provincial (JEP), els quals eren «un mandat clar i precís», ha concretat la sala. El requeriment anava dirigit, inicialment, al llavors president del grup, Francesc Gabarrell, que li va traspassar el càrrec, l'abril del 2019; però els jutges han afegit que el llavors regidor de la CUP a la Paeria "coneixia" el requeriment.
Concretament, una regidora de Ciutadans (Cs) va reclamar la retirada de l'estelada i dels llaços grocs de la finestra del despatx del grup municipal de la CUP per mantenir la neutralitat de l'edifici durant les eleccions generals del 2019. El grup, format pels dos regidors, no va atendre les diverses reclamacions de la junta electoral, fins que va derivar el cas a la fiscalia i aquesta va requerir al jutjat que la policia retirés els elements polèmics el 13 d'abril del 2019.
Ara, el principal argument de defensa és que Juvillà va exercir el seu dret a la llibertat d'expressió, però la sala, en desacord, replica que els elements estan en un edifici públic. Un raonament que el TSJC i el Suprem ja van expressar a l'expresident de la Generalitat Quim Torra en condemnar-lo a inhabilitació per la pancarta al Palau de la Generalitat. «És reiterada la doctrina del Tribunal Constitucional que sosté que les institucions públiques, a diferència dels ciutadans, no gaudeixen del dret fonamental a la llibertat d'expressió que proclama», ha declarat el tribunal.
El TSJC defensa que «no es pot confondre el grup municipal amb la formació política, ni la seva seu» i, per tant, «l'ús indegut d'efectes electorals de l'espai públic es pot corregir per la junta electoral competent». En aquest sentit, el tribunal ha conclòs que «el mandat de la JEZ de Lleida va ser dictat en l'exercici legítim de les seves competències, va complir totes les formalitats legals i no va infringir cap precepte legal", i que la conducta de Pau Juvillà va ser «contumaç en la desobediència».
A més, el TSJC, qualifica «d'argúcia argumental» el fet que Juvillà afirmés que l'estelada i el groc formen part de la simbologia del partit, i els qualifica de «símbols partidistes», constatant que els llaços grocs al despatx de la CUP es van posar el 2017 contra les investigacions del Suprem als líders polítics independentistes.
Malgrat tot, el TSJC li imposa la mínima sanció en el delicte d'inhabilitació a càrrec públic (sis mesos), com en la multa (1.080 euros), perquè admet que l'exhibició durant més d'un mes dels símbols «va tenir una limitada afectació» i «no pot afirmar-se que arribés a una gravetat digna de més càstig». No obstant això, si el Suprem confirma la condemna, Juvillà haurà de deixar el càrrec de diputat al Parlament.
Per la seva banda, la Fiscalia es va mantenir ferma durant tot el judici demanant vuit mesos d'inhabilitació i quatre mesos de multa per al diputat de la CUP. Per altra banda, la defensa Juvillà en va exigir l'absolució. Finalment, el TSJC s'ha decantat per demandes de la Fiscalia amb una sentència molt similar a la seva petició.
Així i tot, la sentència encara es pot recórrer a una instància superior, de manera que l'actual secretari tercer del Parlament encara pot quedar exonerat. Tot i això, en cas que la sentència del TSJC fos ratificada per un altre tribunal s'obre un escenari en el qual podria perdre la seva acta de diputat.