El Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) ha presentat aquest dimarts a l’estació de Sants de Barcelona el full de ruta de l’organització per a defensar el català amb una roda de premsa i una acció reivindicativa.
Així, a l'interior de l'estació han llançat avions de paper per a reprendre la lluita dels qui els han precedit i han alertat de «l'autèntica emergència lingüística» que pateix la llengua catalana. «En són una prova les darreres lleis educatives aprovades caient en el parany del bilingüisme, les vulneracions de drets i el retrocés cada cop major, especialment a les àrees metropolitanes i entre les joves», han explicat.
«No hem acabat on som ara perquè el castellà s'estengui per sobre el català com si fos un fenomen natural. Encara que a vegades ens ho vulguin vendre així, aquesta situació respon a una història, la nostra història. La d'uns Països Catalans que hem estat sistemàticament oprimits des de fa anys per part dels Estats espanyol i francès. La nostra llengua ha estat perseguida, prohibida i dividida. Ho ha estat a través de la força, de l'ocupació, de les lleis i de les institucions imposades», remarquen.
Per tant, per a sortir d'aquesta situació proposen:
⦁ Una educació plenament en català: l'educació ha de ser 100% en català a tots els nivells. No volem percentatges. El bilingüisme, en un context en el qual el castellà compta amb tota la força d'un Estat al darrere, és una sentència de mort per a la nostra llengua. A més, és l'única forma de garantir que no hi ha segregació lingüística i convertir el català en una eina per a la integració de les persones nouvingudes al nostre país.
⦁ Llengua més enllà de les aules: el català no pot ser una llengua purament educativa. Hem de poder viure plenament en la nostra llengua, i que sigui una eina de cohesió social als Països Catalans. Això implica promoure l'ús del català entre els joves, que sigui la llengua de comunicació als patis, al lleure i a les comunicacions del centre amb les famílies.
⦁ Consciència lingüística de la Comunitat Educativa: estudiants, professores, monitores... Tota la comunitat educativa hem de treballar conjuntament si volem salvar la nostra llengua. Enfortim les relacions entre Catalunya (nord i sud), el País Valencià i les Illes Balears. Construïm consciència nacional de Països Catalans, perquè un atac en qualsevol racó de la nostra terra és un atac a tot el poble català.
⦁ Insubmissió i desobediència: quan l'ofensiva contra la llengua és la llei i sentència dels tribunals, la desobediència és l'única via per defensar-la. L'alternativa és claudicar. Per tant, cal que els centres es declarin públicament insubmisos contra les directrius que ataquin la llengua, creant així una xarxa de solidaritat arreu dels Països Catalans.
⦁ Independència dels Països Catalans: la llengua és l'eix vertebrador dels Països Catalans. És amb la llengua que interpretem el món i escrivim la nostra història, una història d'opressió i de lluita. Allà on les classes dominants volien imposar l'Estat espanyol i francès, la llengua ha estat un símbol de resistència d'un poble que s'ha mantingut dempeus. Perquè som això, una pedra a la sabata del seu projecte centralista. Un obstacle pel seu domini sobre els recursos de la nostra terra i per seguir acumulant riquesa. Som l’única flama que encara és viva gràcies a la lluita incansable de les classes populars, de Salses a Guardamar i de la Fraga a Maó.