A més d'exposar la necessitat d'un nou sistema de gestió de l'aigua i definir els seus trets, la Comissió Mundial sobre Economia de l'Aigua esbossa un full de ruta per a poder construir aquest model, citant alguns factors que poden facilitar el treball i fent vàries recomanacions per el camí.
A l'informe on adverteix de la necessitat d'una nova política hídrica (en què férem referència a un anterior article: www.dbalears.cat/ara/tendencies/2024/11/03/399233/cap-politica-aigua-mes-sostenible-justa-eficient.html ) la Comissió Mundial sobre Economia de l'Aigua (GCEW) esbossa també un full de ruta per assolir aquest estadi on l'aigua deixi de ser element de preocupació i torni a ser motiu de celebració. Propostes per no encallar en aquesta maror on l'accés al líquid element ha deixat d'estar garantit.
Els autors de l'estudi identifiquen en primer terme alguns factors «facilitadors del canvi», entre els que mencionen el del finançament. Ho fan partint de la constatació que «l'aigua, com a sector, i l'eficiència hídrica en tots els sectors, segueixen estant greument infrafinançats».
Exposen com exemple que per assolir el número 6 dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), aquell que planteja «garantir la disponibilitat d'aigua i la seva gestió sostenible i el sanejament per a totes les persones», es necessitaran uns 500.000 milions de dòlars anuals en inversions addicionals. I aquesta és només una part, doncs afegeixen que «es necessiten inversions molt majors per a conservar l''aigua blava' i la 'verda' i ampliar les innovacions per un ús més eficient de l'aigua a l'agricultura, a la industria, a la mineria i en altres sectors fonamentals».
Lamenten al respecte que a molts països «la inversió pública en seguretat hídrica pateix una negligència desconcertant, i l'enfocament de les infraestructures hídriques ha estat a curt termini i reactiu, el que ha donat lloc a actius descuidats, interrupcions del servei i fugues, que culminen en majors costos a llarg termini», i que «la inversió privada a l'economia de l'aigua ha estat escassa».
A judici seu, «els governs nacionals i locals han de preveure ajustaments realistes de les tarifes i una major seguretat en les polítiques i la regulació, així com tornar a donar prioritat a les inversions en aigua a les pròpies finances públiques», mentre que «els bancs de desenvolupament -nacionals, regionals i multilaterals- també han de tornar a exercir un paper catalitzador, per a mobilitzar quantitats majors de finançament privat, inclòs el finançament pacient i a llarg termini dels projectes d'infraestructures hídriques».
Una Governança mundial de l'aigua
Un altre dels factors que es planteja com a crucial per a implementar un nou model de gestió de l'aigua és el de les dades, o el maneig correcte de les mateixes. Segons indica el GCEW, «per els governs, les dades són fonamentals per a una gestió sostenible de l'aigua a totes les escales, des de la conca hidrogràfica a la inter-conca, passant per les sensibles conques d'evaporació».
«Unes mètriques de l'aigua sòlides permeten als governs calcular les externalitats i exigir responsabilitats als contaminadors per els danys que causen», explica, i afegeix que «també serveixen de suport als sistemes d'alerta primera de fenòmens climàtics i hídrics extrems». Vist el que ha passat aquesta setmana, cap demanar-se si allò que fallà a València foren les mètriques que manejaven la Generalitat o fou la solidesa de la vocació de servei públic dels seus màxims dirigents.
Tornant a l'informe, la Comissió explica que «el panorama actual de les dades sobre l'aigua està molt fragmentat i presenta grans llacunes» i que, fins i tot, «de forma alarmant, la recopilació, qualitat i comparació de les dades han disminuït en els darrers anys».
«Hem de treballar per a crear una nova infraestructura mundial de dades sobre l'aigua que permeti prendre decisions amb base científica, utilitzant i aprofitant les dades de tots els nivells del cicle de l'aigua, inclosos els coneixements locals i indígenes», conclou aquest apartat, per, a continuació, i també com element facilitador, advocar per establir «una governança mundial de l'aigua».
«L'aigua -argüeix l'estudi- està present a practicament tots els ODS, ja que afecta les economies i al benestar humà a totes parts. A més, el cicle hidrològic transcendeix les fronteres locals i nacionals, connectant-nos a tots. I els problemes de l'aigua estan reforçant el canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat. Tan mateix, la nostra actual governança multilateral de l'aigua està fragmentada i és incompleta i ineficaç».
El GCEW aposta per un Pacte Mundial de l'Aigua que «ha de reconèixer que l'aigua és una qüestió tant local com global, i que el cicle hidrològic, que abasta tant l'aigua blava com la verda, és un repte col·lectiu sistèmic», que hauria de marcar «objectius clars i quantificables per estabilitzar el cicle hidrològic i salvaguardar els recursos hídrics mundials per a un futur sostenible i just de l'aigua».
Matisa, en tot cas, que aquest camí «requereix un enfocament acurat i multilateral, que identifiqui fites intermèdies i millori els convenis existents tant en el sector de l'aigua com en altres relacionats, basant-se en els tres convenis de Rio: el Conveni sobre la Diversitat Biològica (CDB), la Convenció de les Nacions Unides contra la Desertificació (CNULD) i la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC), així com el Conveni de Ramsar sobre les Zones Humides».
Nou recomanacions
Una vegada adobat el terreny dels principis, i després d'insistir en que «els reptes als que ens enfrontam són lluny de ser insuperables», i que «podem i hem de transformar-los en una immensa oportunitat global», la GCEW ofereix nou recomanacions concretes «per a valorar i governar l'aigua amb la finalitat d'estabilitzar el cicle hidrològic, fer possible la seguretat alimentària i la dignitat humana, i mantenir el sistema terrestre segur per a la humanitat».
La primera, en línia amb allò exposat abans, insisteix en que «hem de governar el cicle hidrològic com un bé comú global, reconeixent la nostra interdependència a través dels fluxos d'aigua blava i verda; les profundes interconnexions entre la crisi de l'aigua, el canvi climàtic i la pèrdua del capital natural del planeta; i com l'aigua flueix a través de tots els Objectius de Desenvolupament Sostenible».
En segon lloc, insta a «reconèixer les necessitats mínimes d'aigua per a una vida digna», i ofereix la xifra de 4.000 litres per dia i persona com a referència. Afegeix que aquest subministrament «ha de centrar-se primer en els més desfavorits».
«Hem de valorar l'aigua, el recurs més preuat de la Terra, per a reflectir la seva escassetat, garantir el seu ús eficient i equitatiu i preservar el seu paper fonamental en els sosteniment de tots els demés ecosistemes naturals», observa la Comissió en tercer lloc.
Des d'aquesta reflexió, considera que s'ha de «posar un preu adequat a l'aigua per incentivar la seva conservació, sobre tot per part dels majors usuaris», «tenir en compte les repercussions del desenvolupament industrial, nacional i mundial en els recursos hídrics blaus i verds», així com «integrar sistemàticament el valor de l'aigua verda en les decisions sobre l'ús de la terra per a protegir millor els focus d'evapotranspiració, com els boscos, els aiguamolls i les conques hidrogràfiques».
Com a quarta recomanació, l'informe emplaça a «donar forma als mercats per estimular una onada d'innovacions orientades a la missió, la creació de capacitats i les inversions en tot el cicle de l'aigua, incloses les aigües blaves i verdes, per a transformar radicalment la forma en què s'utilitza, subministra i conserva l'aigua».
«Aquestes inversions -sosté- han d'avaluar-se no en termes de costos i beneficis a curt termini, sinó per com poden catalitzar beneficis econòmics i socials dinàmics a llarg termini». Juntament a això, emplaça a «formar aliances entre totes les parts interessades, des de les locals fins a les mundials», i a «impulsar la innovació en polítiques, institucions i tecnologies».
Aliances sobre tot en torn a aquests objectius: «Llançar una nova revolució en els sistemes alimentaris per a millorar la productivitat de l'aigua en l'agricultura i satisfer les necessitats nutricionals d'una població mundial en creixement»; «conservar i restaurar els hàbitats naturals crítics per a protegir les aigües verdes»; «establir una economia circular de l'aigua, incloent canvis en els processos industrials»; «assolir una era rica en energia neta amb una intensitat hídrica molt menor»; i «garantir que cap infant mori a causa de l'aigua insalubre per a 2030, assegurant el subministrament fiable d'aigua potable i sanejament a les comunitats desateses».
Proposen «aliances simbiòtiques entre els sectors públic i privat», i, en concret, conviden als governs a «incorporar condicionants en els contractes i drets de propietat per garantir alts nivells d'eficiència i de protecció del medi ambient, inclosa la responsabilitat de les empreses en els programes de conservació de conques hidrogràfiques».
Així mateix, aposten per «augmentar la quantitat, qualitat i fiabilitat del finançament de l'aigua en tots els sectors», advertint que hi ha «subvencions perjudicials per el medi ambient estimades en més de 700.000 milions de dòlars anuals només en agricultura i aigua i en sanejament».
Aprofitar el Big Data «com a base per a l'acció de governs, empreses i comunitats» i conformar aquest Pacte Mundial de l'Aigua abans mencionat tanquen el llistat de recomanacions per a construir un sistema hídric acord al context actual i que garanteixi el nostre futur.
Semblen pur sentit comú, però en el que es refereix a ignorar aquest sentit, o el de la responsabilitat, en aquest planeta desgraciadament plou sobre mullat.
Iker Bizkarguenaga Naiz 3 de novembre de 2024
www.naiz.eus/eu/info/noticia/20241103/hoja-de-ruta-para-no-encallar-en-un-escenario-hidrico-incierto
Traducció: Joan Vicenç Lillo Colomar